Els subjectes plurals dels verbs són tres. Així ja ho vam aprendre de petits: “nosaltres”, “vosaltres”, “ells/es”. I des de sempre els anem utilitzant contínuament i espontània. Els dos segons tenen diversos tipus de relació i distància amb el primer, amb “nosaltres”.
El que marca distancia són “ells/es” i poden tendir a marcar-ne molta. El “vosaltres” indica una certa proximitat física, però no sempre va acompanyada d’una proximitat ideològica ni afectiva; a vegades inclús pot expressar una clara oposició i enemistat.
Tanmateix, “nosaltres” pot tenir un sentit exclusiu o inclusiu; exclusiu, si tendeix a allunyar-se del “vosaltres” o de l’“ells/es”; inclusiu, si roman obert al “vosaltres” i a l’“ells/es” amb respecte, amb escolta i, sobretot, amb afecte.
En aquests moments històrics, socials, polítics i eclesials és especialment necessari que acollim en el “nosaltres” tota la legítima i rica diversitat ideològica, política, social i eclesial amb respecte, amb escolta i, sobretot, amb afecte. Aquest ”nosaltres” és l’expressió i la vivència de l’autèntica fraternitat i unitat evangèlica desitjada per Jesús.
Preguem-la i visquem-la en aquest “Octavari per la Unió de les Esglésies Cristianes” en el que ens trobem!
Francesc Xicoy
