Continuació de “Renoi! 40 anys”. Com que a la primera conversa volíem parlar de Jesús i tu no en tenies ni idea, vàrem convenir que la trobada no seria ni en un despatx, ni en una església, ni en cap lloc que condicionés la teva llibertat o la meva intenció. Ens vam trobar a les 7 de la tarda d’un dijous a l’altell d’una cafeteria de les Rambles. Entre tu i jo... una tauleta i dues cerveses.
30 segons i entrem en el tema. Cap introducció. Ni tu volies comprar ni jo vendre. “De Jesús en podem parlar des de diverses perspectives: històrica, religiosa, social, política i fins personal. Per on vols que comencem?” Et quedes parat i em dius: “personal”.
“No parlarem de la persona de Jesús, sinó de com ens afecta a nosaltres avui” Recordo que em vas dir que t’agradaria saber què té a veure un personatge tan antic amb nosaltres i, en concret, amb la nostra vida personal? A tu, deies, et sonava com molt extravagant, fora de temps. Estaves alerta no fos cas que darrere hi hagués una mena de secta. Mentre t’explicaves de manera tan clara, jo pensava que ens entendríem.
La conversa es centrà en com és possible, i sobretot raonable, que en el segle XXI hi hagi pel món tanta gent que ens sentim no sols seguidors de Jesús, sinó relacionats amb Ell, que diem seriosament que ens inspira i ens parla, que dona sentit a les nostres vides, que potencia dimensions de justícia, amor i sobretot perdó... Som gent normal que fins i tot —almenys teòricament— som capaços de donar-ho tot per Jesús.
Et miro atentament mentre parlo. Interiorment em sento connectat amb Ell (no t’ho dic) i noto que m’escoltes cada vegada amb més interès. Fa ja molta estona... ha anat sortint molta gent de tots els continents i tendències: dones, homes, infants, persones grans, etc. Ets tu qui per acabar diu: “El que m’has explicat em resulta una mica al·lucinant, però és possible que sigui un fenomen que es doni en relació a altres personatges.” Quedem aquí mateix per a una segona conversa. “Recomana’m un llibre —no tant per tractar el tema de la ressonància actual de Jesús avui, que crec que és important, sinó la seva història real comprovable— i pots estar segur que el llegiré.” Et recomano JESÚS, aproximació històrica, de J. A. Pagola. (No t’ho dic, però des d’avui et tindré molt present).
