Està molt ben aconseguit; és bona idea la de l’àlbum de fotos (tal com es fa en els bateigs).
Però no estaria gens malament que féssim una petita aturada temàtica i ambiental sobre el fet de tornar al cole després de les vacances de Nadal. I no solament perquè tornin a dir què els han portat els reis (a les escoles ja s’ha fet per iniciar la primera trobada en una escola freda...). No, enfocarem primer la sort de poder anar a una escola a fer-se persona, a créixer, pensant que hi ha moltíssims nens i nenes que no poden fer-ho.
No ha de ser una conversa tremendista sinó més aviat agraïda i per renovar la il·lusió. Crec que la paraula CRÉIXER ha de ser la clau per enfocar després el Baptisme:
- El de Jesús que després d’haver estat tan temps a Natzaret, quan ja HA CRESCUT, se’n va a veure Joan, a ficar-se enmig de la gent
- Què fa Joan al desert?
- Per què hi va Jesús?
- Què passa d’inesperat? La veu de Déu, el Pare, i sobretot que allò dóna moltes ganes a Jesús de començar la seva tasca, la seva missió. I ara ve el nostre baptisme, que no el recordem. I també va ser el començament de començar el nostre camí de seguidors de Jesús.
- Els nostres pares ens hi van portar, amb els padrins, perquè volien el millor per a nosaltres (igual que han buscat la millor escola, també fer catequesi).
- Seria bo que expliquessin com se senten en la catequesi. I després aterrem en el dibuix de l’àlbum de fotos, com si tots estiguéssim en el record de Déu, que ens estima.
Preguntem: què vol dir estar en el record de Déu? Que sempre ens estimarà, ens dirà coses maques que ell espera que voldrem fer...
