El dibuix és fantàstic i senzill, amb aquesta netedat i aigua clara (en forma de dutxa) que surt del cor de Jesús. No es pot dir millor, sense caure en el tremendisme de la malaltia de la lepra.
Però crec que s’hauria de parlar discretament, sense ocultar-la, del fet que ENCARA hi ha leprosos, en països pobres, una malaltia que si s’agafa a temps, amb aspirines i sulfamides, es talla si hi ha condicions de netedat i un mínim d’alimentació sana. Ponderar davant del nens que per això només es dona en països molt pobres i empobrits.
En aquell temps de Jesús, el leprosos no podien entrar als pobles, havien de cridar: “Som impurs, som leprosos, fugiu del nostre costat,”, i a més tenien la convicció que eren leprosos per un càstig de Déu.
- Diguem ara quantes injustícies o mentides hi ha en aquella manera de pensar
- Diguem com havia de ser la vida d’aquells malalts
- Per què la vida d’un leprós no tenia sentit, no tenia esperança?
Suposat això, ara ve el gest de Jesús: guarir-los, rentar-los la pell, com si es netegessin d’una malaltia que els feia bruts i desagradables. PER AIXÒ HI HA EL DIBUIX DE LES DUTXES...
- Tot surt del cor de Jesús. Què significa això?
I acabar amb la gran lliçó d’aquest fragment de l’Evangeli: l’únic que li dona les gràcies a Jesús era un samarità, que era molt menyspreat (els jueus deien que eren dolents, que no creien en Déu). Doncs, ves per on, és l’únic que li dona les gràcies a Jesús.
Havien d’anar als metges i sacerdots perquè confirmessin que ja estaven curats, i que podien fer vida normal, com les altres persones.
Però, era molt important donar gràcies a Jesús pel gran favor que els havia fet!
