M’agrada molt el dibuix. El podem mostrar des de l’inici de la catequesi. Però el més important és que els nens i nenes s’adonin que el món està “mal repartit”. Uns ho tenen tot; altres, res. I seria molt positiu que ells mateixos descobrissin les causes de per què el món és així. Causes? Les conegudes, que no hem de convertir en tòpic: egoisme, injustícia, no pensar en els altres, falta de responsabilitat; insensibilitat envers als qui no tenen res. És a dir, el muntatge escandalós de la societat, però que ES POT REPETIR EN L’ÀMBIT DE LA VIDA DELS INFANTS: i que ells posin exemples de la vida de l’escola, del que veuen a la televisió, d’algun company que sembla no “veure res del que passa al seu entorn”, que té comportaments egoistes, prepotents, individualistes. Sense culpabilitzar, però sense ocultar...
Després d’aquest petit “debat”, que considero essencial, podem analitzar el dibuix: parla per si mateix. Fer ressaltar la foscor (el color gris) dels qui no tenen res... Encara que en aquest dibuix no surt massa explícita la cita evangèlica, no seria sobrer que ho féssim nosaltres explícit.
L’Evangeli en va ple de cites i situacions de riquesa i pobresa...