A finals de juliol he estat una setmana a l’est de l’Índia. Un vespre a Bhubaneswar (Odisha) vam visitar el temple de Muktesvara, dedicat a Shiva. Està compost de 13 petits edificis (els més antics, del segle X dC) separats per zones empedrades i envoltats d’un llac i una zona de gespa. En accedir al complex cal treure’s les sabates, i la cinquantena de persones que hi érem passejàvem, descansàvem asseguts, fèiem fotografies o visitàvem els edificis per pregar. Hi ha 11 edificis petits, que consten d’una fornícula amb una estàtua de terracota, davant de la qual es pot deixar l’ofrena. La fornícula està tancada per tres parets i està coronada per una cúpula d’uns 3 metres. Els dos temples grans, encarats l’un a l’altre i orientats d’est a oest, són els únics a l’interior dels quals es pot accedir. Venint de fora, s’entra a un atri que s’eleva en una cúpula de prop de 10 metres. Al fons hi ha una estança baixa presidida per una estàtua de bronze d’una cobra amb el cap aixecat en posició d’atac. A l’interior d’un d’ells hi havia un sacerdot al qual vaig fer una ofrena monetària abans de passar un moment en silenci davant de la cobra.
A la sortida hi havia una noia i un noi amb pinta d’universitaris als quals em vaig dirigir per preguntar-los el significat de la cobra. Els vaig dir que era un sacerdot catòlic que donava un curs de religions del món a una universitat a Barcelona. La noia em va dir que la cobra era signe d’il·luminació. Al cap d’una estona, a la nostra conversa es van unir la Marilinka (una professora porto-riquenya que venia amb el nostre grup) i un tercer jove. La Marilinka, que és xafardera, va preguntar si la noia i un dels nois eren parella. Van respondre que eren amics. Aleshores ella va dir-los: “Als meus alumnes que són parella els demano que em convidin al seu casament.” Jo vaig afegir que, en el meu cas, de tant en tant beneeixo matrimonis d’exalumnes. Aleshores la noia em va demanar que els beneís perquè estaven acabant els estudis i començaven a buscar feina. Vaig tancar els ulls, baixar el cap i estendre els braços cap a ells i vaig improvisar una benedicció. Més o menys, vaig demanar a Déu que els beneís, que els ajudés a arribar a la il·luminació, i que poguessin descobrir la felicitat, que està amagada sota les aparences. Al final em van mirar agraïts, ens vam saludar i ens vam separar en silenci.
Tornant a la universitat on ens allotjàvem, vaig agrair molt profundament que aquells joves -molt probablement hindús que havien vingut a resar al temple- m’haguessin demanat una benedicció. També vaig pensar en tanta gent de moltes religions que fan pregàries de petició, i que acompanyen les seves pregàries amb diversos tipus d’ofrenes: diners, menjars, begudes o promeses de fer alguna cosa si la petició és escoltada. I em vaig recordar del que diu el teòleg jesuïta alemany Karl Rahner sobre la pregària de petició: que és lícit i necessari demanar a Déu, no només béns espirituals com la il·luminació, sinó també béns materials com un lloc de treball. Però que hem d’estar també disposats a acceptar que Déu no ens concedeixi allò que li demanem: que acceptem allò que ens passi. Finalment, em vaig preguntar si la meva benedicció havia estat prou lligada amb la petició concreta de feina que aquells tres joves estaven fent aquell vespre al temple.
Perquè en el cas d’aquells tres joves, tal vegada no n’hi ha prou amb desitjar-los la il·luminació o la felicitat en general: és bo que desitgin un lloc de treball específic perquè significa concretar els propis somnis i treballar per fer-los reals. I en canvi, si les circumstàncies no acompanyen i no obtenen el lloc de treball desitjat, també és bo no frustrar-se: acceptar el lloc de treball que finalment se’ls concedeixi, i seguir construint a partir d’ell la pròpia carrera professional.
................................................
· “La vida se’ns dóna contínuament i si som cocreadors en la vida, en comptes d’intentar controlar-la i sobrepassar-la, la rebem i la despleguem; sorgeix així una nova confiança en la nostra força que reemplaça l’ego.” Xavier Melloni.
…………………………………………………….
· Quines peticions, quins desitjos concrets, estic descobrint dins meu darrerament?
· Com treballo per fer-los reals ?
· Com reacciono quan no s’acompleixen ? I quan s’acompleixen?
