El Juli estudia econòmiques. Durant l’estiu, a les tardes–vespres treballa al bar musical “Stop Kabul” per poder-se pagar els estudis i l’habitació d’una casa d’estudiants. És un bar de moda, no gaire gran. Cal reservar amb certa antelació les taules i hi ha un ambient entre selecte i força desenfadat.
El Juli, des de fa temps, porta unes arracades i una mena d’anell al nas... Del coll li penja un escapulari amb una creu de fusta que li va regalar la seva àvia. Total: un tio simpàtic, bromista, eficient, hippy i, per acabar-ho d’adobar, cristià.
Quan serveix a les taules i li penja la cadena amb la creu, molts el miren com un element rar. Alguns li han preguntat si pertany a alguna secta o grup de meditació, i el Juli sempre els diu el mateix: “Sí, he tornat a Jesús.”
Paraules una mica misterioses, interrogants, no freqüents entre el personal del “Stop Kabul”. Les pronuncia amb un to mig de broma i mig d’intriga. Per a ell tenen un gran significat, perquè certament el Juli va tornar a Jesús, després de donar molts tombs, després de molta disbauxa, molta soledat i buidor. En canvi, ara se sent ple.
Sense saber-ho, el Juli participa d’un silenciós moviment que, després de donar moltes voltes i de fer grans anàlisis, ha potenciat el “retorn a Jesús” com a centre de la fe, fonament d’un nou estil de vida, lluita noviolenta contra les opressions i camí vers una interioritat habitada per l’Esperit. El Juli ignora tot aquest procés, però sap que ara és molt més feliç i la seva vida està agafant un nou sentit i una nova direcció.
Avui et podries plantejar, si s’escau, això de “tornar a Jesús”. Ell no ha marxat de la teva vida, hi és potser més silent que altres vegades, esperant aquell instant que es diu “avui començo”. I per què no? Avui començo a retirar el vel que em tapa la Llum. No és quelcom espectacular, al contrari, tu saps que ho estaves esperant.
