La imatge del pastor i les ovelles per descriure la relació entre Déu i el poble pertany a la més clàssica tradició bíblica profètica. I Jesús s’ inspira en ella i la matisa per descriure la seva relació amb els seus seguidors i amb que serà el nou poble de Déu, com a comunitat cristiana, com a Església.
Aquesta relació integrarà el nou pastor, Jesús, amb la col·lectivitat dels seguidors del nou poble de Déu, la comunitat cristiana i cada un dels seus membres.
I Jesús, avui ha fonamentat aquesta relació en tres actituds mútues: l’escolta, el coneixement i el seguiment.
Escolta
Les ovelles del ramat estan atentes a les indicacions del pastor. Els seguidors de Jesús estan atents i escolten la seva veu. Per tant, la comunitat cristiana dels diversos temps, també avui, cal que estigui amb actitud oberta a la paraula de Jesús, que sempre es fa present. La comunitat no pot tancar-se al passat, al de “sempre s’ha fet així”. La paraula de Jesús s’encarna en el present. Per això, l’Església ha d’estar oberta a l’Esperit de Jesús.
I...també se’m dirigeix a mi com a persona! Hi estic obert i atent?
Però és que el pastor, per la seva banda, també està atent i escolta el ramat, com Déu va escoltar, a l’antigor, el clam del poble escollit esclavitzat a Egipte. O com Jesús de Natzaret estava atent al dolor i al patiment. I, també, avui, està atent a tants famolencs, tants migrants, tants sotmesos a jous dels poders fàctics i... també està atent a mi i a la meva situació!
I jo, per la meva banda, des de la meva situació, sigui la que sigui, estic cridat a estar atent a la situació dels altres. Estem cridats a ser pastors uns dels altres. En som conscients?
Coneixement
L’actitud de conèixer, en sentit bíblic, ja sabem que no és un coneixement superficial, purament racional i fred. Conèixer, en sentit bíblic, és entrar en sintonia, en comunió amb l’altre. El pastor entra en comunió amb les seves ovelles, fa pròpies les seves situacions. El nostre pastor, el Fill de Déu, per l’encarnació, va fer seus els goigs, les inquietuds i les angoixes de la col·lectivitat humana i de cada u de nosaltres.
I jo, per la meva banda, entro, en sintonia i en comunió amb Ell? I en sintonia i comunió amb els altres?
Seguiment
Les ovelles es fien del pastor i el segueixen. Els seguidors de Jesús confiem en ell, ens refiem d’ell i ens hem d’esforçar per seguir-lo. A tots i a cada u de nosaltres ens senyala un camí concret segons les nostres qualitats i circumstàncies. El segueixo?
Però és que el pastor, quan les ovelles es desvien, és ell qui les segueix per poder-les reorientar. Jesús va seguint els nostres passos, sovint esgarriats, per redreçar-los. Jesús ens segueix a tots i a cada u. nosaltres.
I per altra banda, les nostres paraules, les nostres actituds i capteniments, poden orientar o potser desorientar els altres?
I, evidentment, tot plegat es viu en una relació d’amor. Jesús, el pastor, la va tenir tan forta que va donar la seva vida humana per tots els humans. Però, tot ressuscitant, ens n’ha comunicat una d’eterna. Jesús ens ho acaba de dir: “Jo els dono vida eterna: no es perdran mai, ni me les prendrà mai ningú”.
Donem-ne, doncs, ara gràcies en aquesta eucaristia, perquè, com ens diu ell mateix, “allò que el Pare m’ha donat, val més que tot”.
