(Aquesta és la meditació que ens ha enviat la Mònica 03)
Soc a la cel·la. Ja fa estona que és de nit. Sobre la taula tinc un mapa de tot el món. Al costat, la Bíblia i el Santcrist que sempre m’ha acompanyat des del temps de la meva conversió. Estic serena, en pau profunda; atenta al moviment interior i a Aquell que sé que m’estima i al que jo vull seguir estimant amb tot el cor, tota l’ànima i totes les forces.
He anat mirant els continents: Oceania, Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. Ara em fixo en els immensos mars, els pols Nord i Sud. Oh, Déu meu, aquesta és la nostra casa, la de tots. Fa milers de segles que hi habiten els humans, després d’una evolució increïble, dura i orientada cap a uns éssers, nosaltres, capaços de llibertat, d’amor, de fer el bé i el mal, de construir i destruir. Em sento plena d’agraïment, sorpresa, dubte, indignació i esperança.
Ara mateix, n'hi ha uns que neixen, milers de mares que porten els seus fills a la respiració, a la llum, a la vida o a la mort. Per altra banda, milers de morts, per malalties, accidents, venjances, esgotaments, martiris i suïcidis. Imagino els infants, els joves, les parelles, la gent gran, els que treballen, els aturats, els emigrants, els discapacitats, els que no hi veuen. Els que cada dia són més rics i els que cada dia són més pobres. Els que passen gana i els que estan malalts de tant de menjar, els fumadors, els que es droguen... els que treballen per als altres, sanitaris, bombers, serveis socials, polítics, experts en moda... Oh, Déu meu, quines multituds humanes!!
Fa una estona que estic en silenci, callada, emocionada. No sé què pensar de tant de pes sobre el meu cor. Estimo el món per sobre de fronteres, cultures, llengües, tractats, guerres... i miro ara el Santcrist i entenc un no sé què. El sento proper, en el meu cor, crucificat i ressuscitat, morint i revivint.
Voldria, Senyor, gràcies a Tu, esdevenir activa, positiva, acollidora, constructora a mida menuda —ja que soc poca cosa—, per sumar tota la meva energia i amor en totes les dimensions de vida, alegria, justícia i consol. A les teves mans confio aquesta meva, menuda i gran bona voluntat.
