No tenir res.
No portar res.
No poder res.
No exigir res.
I a més a més,
no matar res.
No callar res.
L’Evangeli, tan sols, com una navalla esmolada.
I el plor i el somriure en la mirada.
I la mà estesa i encaixada.
I la vida, a cavall, donada.
I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada
per a testimonis de la Revolució ja esclatada.
Pere Casaldàliga