Hola, amigues i amics!
Abans de mirar el dibuix i parlar de l’Evangeli, diguem-nos els uns als altres com ha de ser la vida d’una persona invident, cega. Posem-nos en el seu lloc.
Tanquem els ulls i pensem que aquella foscor a ells els dura tota la vida... És fort, no?
Aquell cec que es deia Bartimeu, crida tan com pot perquè Jesús el senti. I EL SENT.
I se l’hi acosta. Quines emocions tindria aquells moments?
A més de veure-hi, aquell cec VA VEURE QUE JESÚS ERA BO.
AIXÒ ES DIU TENIR FE EN JESÚS.
Algunes persones semblen que portin una bena als ulls i no creuen en Jesús, diuen que no ha existit mai...
Acabem entre tots aquesta frase. “Creure és...”
