Vaig dir tremolós al sol ponent:
"Parla'm de Déu!"
El sol es colgà sense dir-me res.
i el somni es convertí en realitat.
L'endemà al matí,
quan jo obria la finestra,
el sol ja m'esperava somrient.
Vaig dir al rossinyol: "Parla'm de Déu!"
I el rossinyol cantà.
Vaig dir a l'ametller: "Parla'm de Déu!"
i l'ametller florí.
Vaig dir a la font: "Parla'm de Déu!"
i l'aigua brollà.
Vaig dir a la natura: "Parla'm de Déu!"
i la natura es va cobrir de bellesa.
Vaig dir al meu fill: "Parla'm de Déu!"
i l'infant em va dir: "Parla-me'n tu."
Vaig dir al meu pare: "Parla'm de Déu!"
i ell se'm quedà mirant i estimant.
Vaig dir a la mare: "Parla'm de Déu!"
i la mare em va fer un petó.
Vaig dir al pagès: "Parla'm de Déu!"
i el pagès m'ensenyà a llaurar.
Vaig dir a l'obrer: "Parla'm de Déu!"
i ell em va dir: "Treballa i el trobaràs."
Vaig dir al pobre: "Parla'm de Déu!"
i em donà un tros de pa que es duia a la boca.
Vaig dir a l'enemic: "Parla'm de Déu!"
i l'enemic em va donar la mà.
Vaig dir a un nen: "Parla'm de Déu!"
i el nen em somrigué.
Vaig dir a un soldat: "Parla'm de Déu!"
i el soldat va deixar les armes.
Vaig dir a la gent: "Parla'm de Déu!"
i la gent m'estimà.
Vaig dir a la mà: "Parla'm de Déu!"
i la mà esdevingué servei.
Vaig dir al dolor: "Parla'm de Déu!"
i el dolor es féu agraïment.
Vaig dir-te: "Parla'm de Déu!"
i tu ja saps prou què em vas dir.
Vaig dir a la Bíblia: "Parla'm de Déu!"
i la Bíblia s'ofegà de tant parlar-ne.
Vaig dir a Jesús: "Parla'm de Déu!"
i Jesús resà el Parenostre.
Vaig dir a Déu: "Parla'm de Déu!"
i Déu em va dir: "Et parlaré de tu.
P. Miquel Estradé
