Senyora de Natzaret,
abans que el món fos creat
ja existíeu en l’amor de déu:
el Senyor us havia escollit i amoixat,
enlairant-vos fins al cim i el cor de la creació.
Quan Déu us vingué a veure
i se us declarà,
vós no vau dubtar a lliurar-vos a ell
i a dir: “Faré tot el que em digueu,
faré la vostra voluntat, Senyor!”
Senyora de Natzaret,
filla del poble,
que anàveu a buscar l‘aigua a pou com tothom
i que pastàveu el pa, i sort que en teníeu,
Senyora del pa de cada dia,
mestressa del l’amor de cada jorn.
Quedeu-vos des d’ara amb nosaltres,
vetlleu les nostres famílies,
Doneu-nos la Paraula de vida.
Feu que siguem per l’amor Evangeli clar i joiós,
Bona Nova i Esperança.
Que Crist, el vostre Fill,
visqui en cada un de nosaltres.
Que creixi tota l’Església en el vostre amor!
Adaptació de Georges Durand
