Ara que comencem el camí cap a les celebracions del Nadal, des de tot arreu ens arriben ofertes per satisfer els nostres desitjos... o crear-ne de nous. Què espera la gent...? Loteria per tenir més diners, comprar roba, perfums, tota mena de màquines... Menjar, beure, tenir noves relacions, emocions, abraçades i discussions. I quan tot hagi passat amb més o menys fortuna, tornarem a la feina, al que en diuen “la pujada de gener”.
De tornada cap a casa, després d’una tarda de dissabte per veure aparadors, entres al bar i demanes un cervesa 0. Quin mal de cap! Quin soroll i quins nervis arreu! Com es nota que ha començat la gran gresca del Nadal.
Ja ho saps de cada any. Tot anirà creixent: les ofertes, la felicitat enllaunada, el millor del millor, el mai vist. No saps massa per què, però tens ganes de plorar. Ostres, quina civilització la nostra!
Tanqueu la televisió, si us plau, i si és possible no crideu massa que tinc mal de cap. Et miren una mica desconcertats, però tu vas a la teva cambra i t'hi tanques.
Què és el que passa? No deu ser que tot plegat és com un gran mercat per esdevenir feliços? I la felicitat no es pot vendre ni comprar. És una realitat interior, una abraçada del cor amb la ment i el cos. La felicitat és presència, i no altaveus del sistema.
Sembla que lentament et vas relaxant fins que des del més profund del cor et sorgeix aquesta pregària: “Vine, Senyor, il·lumina la meva vida, neix de nou en mi, que en mig de tant soroll fa temps que no escolto la teva veu. Aquest any serà un Advent ‒i un Nadal‒ diferent, serà realment la festa del teu aniversari.”
Ara, com una inspiració, tens una gran idea formulada en interrogant. “Com reconvertir el Nadal dels mercats en un Nadal més clàssic, actualitzat... un Nadal de relacions, de solidaritat, de cants i converses, en família, en parròquia, i amb aquella alegria de l’aniversari de Jesús? Ajuda’ns, Senyor, a celebrar el vostre Nadal i no el del sistema que ens vol engolir a tots.”
De tornada cap a casa, després d’una tarda de dissabte per veure aparadors, entres al bar i demanes un cervesa 0. Quin mal de cap! Quin soroll i quins nervis arreu! Com es nota que ha començat la gran gresca del Nadal.
Ja ho saps de cada any. Tot anirà creixent: les ofertes, la felicitat enllaunada, el millor del millor, el mai vist. No saps massa per què, però tens ganes de plorar. Ostres, quina civilització la nostra!
Tanqueu la televisió, si us plau, i si és possible no crideu massa que tinc mal de cap. Et miren una mica desconcertats, però tu vas a la teva cambra i t'hi tanques.
Què és el que passa? No deu ser que tot plegat és com un gran mercat per esdevenir feliços? I la felicitat no es pot vendre ni comprar. És una realitat interior, una abraçada del cor amb la ment i el cos. La felicitat és presència, i no altaveus del sistema.
Sembla que lentament et vas relaxant fins que des del més profund del cor et sorgeix aquesta pregària: “Vine, Senyor, il·lumina la meva vida, neix de nou en mi, que en mig de tant soroll fa temps que no escolto la teva veu. Aquest any serà un Advent ‒i un Nadal‒ diferent, serà realment la festa del teu aniversari.”
Ara, com una inspiració, tens una gran idea formulada en interrogant. “Com reconvertir el Nadal dels mercats en un Nadal més clàssic, actualitzat... un Nadal de relacions, de solidaritat, de cants i converses, en família, en parròquia, i amb aquella alegria de l’aniversari de Jesús? Ajuda’ns, Senyor, a celebrar el vostre Nadal i no el del sistema que ens vol engolir a tots.”
Jesús Renau sj.
