Aquesta va ser la conversa: Hi ha molta canalla que només fa un àpat al dia. I has vist amb quina gana mengen? Segur que no sopen, o potser una mica de pa. No pot ser. La nostra escola és concertada, i l’administració paga els sous dels mestres. Què podem fer?
Tothom hi va estar d’acord. El tema va arribar al consell provincial de la congregació i es va decidir que es reforçaria el dinar, i tant a mig matí com a mitja tarda hi hauria fruita fresca a disposició dels alumnes. De les pensions de les religioses grans i del fons d’ajudes es traurien els diners. Va funcionar. Amor expansiu.
La Sra. Carme ja no pot baixar al carrer. A casa seva no hi ha ascensor. Cada dia les dues veïnes de l’escala li porten el menjar. La Sra. Carme cuina prou bé, i de la jubilació pot anar pagant les despeses fonamentals. Les dues veïnes li diuen els preus, però moltes vegades li fan algunes rebaixes, sobretot la setmana abans del dia 27 de cada mes, que és quan la Sra. Carme cobra la pensió. Sembla que no se n'ha adonat. O potser sí. Amor expansiu.
Moltes gràcies, jove! Aquell avi s'asseu al metro, que va completament ple. El noi que li ha deixat el seient deu tenir uns 20 anys i porta una bossa d’esport. Deu anar o tornar de Montjuïc. Amor expansiu.
Saps, passava per aquí i he pensat: "Pujaré a veure el Quim". Cal saber que el Quim va tenir un accident de moto. Va relliscar i es va trencar un munt de coses; però se’n sortirà, segur que se’n sortirà. Diu que tornarà a agafar la moto. Passa moltes hores sol i es va espavilant. Però agraeix tant que el vinguin a veure i fer-la petar una estona. “Passava per aquí”. Sí, creu-t’ho. Has vingut des de Sabadell. Amor expansiu.
Fa molta estona que la Mònica està asseguda a terra en un racó de la capella. Està meditant l’Evangeli del dia; però ara ha quedat en un silenci interior en la presència del Senyor. Serenitat, pau, ritme lent i emoció. A poc a poc el silenci va donant pas a la pregària. No prega per ella, va repassant els noms dels seus alumnes. Els presenta a Aquell que els estima i l’estima a ella. Amor expansiu.
El vertader amor és expansiu o no és amor. Un amor tancat es degrada ràpidament. Hi ha expansions inflades amb molta imaginació i bona voluntat. Generalment duren poc i no aporten gran cosa. En canvi les expansions concretes, aparentment petites, moltes vegades són el motor d’arrencada de la generositat i el desplaçament del jo per deixar pas als altres. Cada dia l’amor expansiu troba de forma natural alguna possibilitat d’estimar. Fins que a poc a poc pot anar configurant un home o una dona per als altres.
Tothom hi va estar d’acord. El tema va arribar al consell provincial de la congregació i es va decidir que es reforçaria el dinar, i tant a mig matí com a mitja tarda hi hauria fruita fresca a disposició dels alumnes. De les pensions de les religioses grans i del fons d’ajudes es traurien els diners. Va funcionar. Amor expansiu.
La Sra. Carme ja no pot baixar al carrer. A casa seva no hi ha ascensor. Cada dia les dues veïnes de l’escala li porten el menjar. La Sra. Carme cuina prou bé, i de la jubilació pot anar pagant les despeses fonamentals. Les dues veïnes li diuen els preus, però moltes vegades li fan algunes rebaixes, sobretot la setmana abans del dia 27 de cada mes, que és quan la Sra. Carme cobra la pensió. Sembla que no se n'ha adonat. O potser sí. Amor expansiu.
Moltes gràcies, jove! Aquell avi s'asseu al metro, que va completament ple. El noi que li ha deixat el seient deu tenir uns 20 anys i porta una bossa d’esport. Deu anar o tornar de Montjuïc. Amor expansiu.
Saps, passava per aquí i he pensat: "Pujaré a veure el Quim". Cal saber que el Quim va tenir un accident de moto. Va relliscar i es va trencar un munt de coses; però se’n sortirà, segur que se’n sortirà. Diu que tornarà a agafar la moto. Passa moltes hores sol i es va espavilant. Però agraeix tant que el vinguin a veure i fer-la petar una estona. “Passava per aquí”. Sí, creu-t’ho. Has vingut des de Sabadell. Amor expansiu.
Fa molta estona que la Mònica està asseguda a terra en un racó de la capella. Està meditant l’Evangeli del dia; però ara ha quedat en un silenci interior en la presència del Senyor. Serenitat, pau, ritme lent i emoció. A poc a poc el silenci va donant pas a la pregària. No prega per ella, va repassant els noms dels seus alumnes. Els presenta a Aquell que els estima i l’estima a ella. Amor expansiu.
El vertader amor és expansiu o no és amor. Un amor tancat es degrada ràpidament. Hi ha expansions inflades amb molta imaginació i bona voluntat. Generalment duren poc i no aporten gran cosa. En canvi les expansions concretes, aparentment petites, moltes vegades són el motor d’arrencada de la generositat i el desplaçament del jo per deixar pas als altres. Cada dia l’amor expansiu troba de forma natural alguna possibilitat d’estimar. Fins que a poc a poc pot anar configurant un home o una dona per als altres.
