Comentari del salm 62, 2
Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua.
Vaig entrar a la gran superfície comercial,
i quina set que hi veia a la major part de la gent,
tant els que entraven a les botigues
com els que eren darrera del taulell.
Set de coses, vestits, menjars, electròniques novetats,
articles vinguts d’arreu...
set de vendre, set de comprar, de gastar,
de treure potser
els diners malaguanyats.
Jo tinc set de Tu, Déu meu,
que has fet estada en el profund del cor,
que ni fas venda, ni compres, ni regateges,
que et dónes en silenci,
i vas desvetllant el teu Misteri des de la suavitat d’amor.
Ens desvivim per tantes realitats inútils,
absurdes, injustes, transitòries... i per què?
Potser per caure bé, per arrancar una abraçada,
per mantenir un lloc,
per agafar bona fama,
per tantes aparences força buides de contingut real.
Però el meu cor avui, cap d’any, es desviu per Tu,
per la teva persona, pel teu misteri inefable,
per la teva Paraula,
pels teus silencis,
per com mires i contemples el món,
perquè ets Únic.
Com terra eixuta espero aquell moment,
quan Tu vulguis,
en què amb tanta delicadesa i suavitat faràs el toc
tendre i fort
de la teva presència.
Aleshores tot pot agafar una florida nova.
Els dies tots són importants,
les persones són molt importants, i el pas dels anys
i el treball per la justícia fonamental,
en el recer de la teva amistat;
ja sembla que experimento la joia de viure
i la joia immensa de la nostra complicitat
Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua.
Vaig entrar a la gran superfície comercial,
i quina set que hi veia a la major part de la gent,
tant els que entraven a les botigues
com els que eren darrera del taulell.
Set de coses, vestits, menjars, electròniques novetats,
articles vinguts d’arreu...
set de vendre, set de comprar, de gastar,
de treure potser
els diners malaguanyats.
Jo tinc set de Tu, Déu meu,
que has fet estada en el profund del cor,
que ni fas venda, ni compres, ni regateges,
que et dónes en silenci,
i vas desvetllant el teu Misteri des de la suavitat d’amor.
Ens desvivim per tantes realitats inútils,
absurdes, injustes, transitòries... i per què?
Potser per caure bé, per arrancar una abraçada,
per mantenir un lloc,
per agafar bona fama,
per tantes aparences força buides de contingut real.
Però el meu cor avui, cap d’any, es desviu per Tu,
per la teva persona, pel teu misteri inefable,
per la teva Paraula,
pels teus silencis,
per com mires i contemples el món,
perquè ets Únic.
Com terra eixuta espero aquell moment,
quan Tu vulguis,
en què amb tanta delicadesa i suavitat faràs el toc
tendre i fort
de la teva presència.
Aleshores tot pot agafar una florida nova.
Els dies tots són importants,
les persones són molt importants, i el pas dels anys
i el treball per la justícia fonamental,
en el recer de la teva amistat;
ja sembla que experimento la joia de viure
i la joia immensa de la nostra complicitat
