Durant la major part de la conferencia jo estava ben distret. Es veu que el qui parlava havia dit una cosa interessant perquè tothom tenia la mirada clavada en ell. Uns moments de silenci i continua: "aquesta és l'expectativa de la major part de la gent". Ostres!, de què deu estar parlant? Dissimuladament i amb veu molt baixa li pregunto a la noia que era al meu costat: de quina expectativa parla?. Em mira (quins ulls!!) i diu: de la crisi financera!.
Torno a desconnectar ràpidament. Tard o d'hora sempre surt la crisi. Jo que estic parat des de fa un any i mig i de moment no tinc cap expectativa de sortir-me'n ja no m'interessa l'anàlisi de la situació.
Anant ja de tornada a casa la meva ment va repetint: és que tinc ara alguna expectativa, fora de trobar treball? És una mena de "mantra" que ve entrant al meu cervell, una fina espasa que travessa el crani i demana pas entre les infinites connexions de les neurones. Durant tot el dia no he pogut deixar de pensar en aquesta pregunta i és per això que la vull compartir amb tu. Et suggereixo:
1.- Posat còmode
2.- Respira amb tranquil·litat
3.- Prega la llum i la saviesa de l'Esperit.
4.- I ara fes-te aquestes preguntes:
Quina expectativa tinc sobre la situació del meu país ?
Quina expectativa tinc sobre la nostra església?
Quina expectativa tinc sobre la nostra justícia?
Quina expectativa tinc sobre el nostre sistema econòmic ?
Per si no n'hi ha prou pots continuar
Quina expectativa tinc sobre les persones que més estimo?
Quina expectativa tinc sobre la meva professió o treball ?
Quines expectatives tinc sobre els meus amics?
Quina expectativa tinc a nivell de cultura, art i esport ?
Potser que parem, no ?
Me n'adono de la urgent necessitat de grans canvis tan a la vida i organització social com a la vida personal. En conjunt mostro una notable disconformitat. Moltes de les situacions no són sostenibles de forma harmoniosa i honrada.
Començo a entendre que és important prendre consciència del Nadal , la festa evidentment, i el fons de la qüestió, encara més evident: VINE, SENYOR JESÚS !!!!!
Jesús Renau sj.
Torno a desconnectar ràpidament. Tard o d'hora sempre surt la crisi. Jo que estic parat des de fa un any i mig i de moment no tinc cap expectativa de sortir-me'n ja no m'interessa l'anàlisi de la situació.
Anant ja de tornada a casa la meva ment va repetint: és que tinc ara alguna expectativa, fora de trobar treball? És una mena de "mantra" que ve entrant al meu cervell, una fina espasa que travessa el crani i demana pas entre les infinites connexions de les neurones. Durant tot el dia no he pogut deixar de pensar en aquesta pregunta i és per això que la vull compartir amb tu. Et suggereixo:
1.- Posat còmode
2.- Respira amb tranquil·litat
3.- Prega la llum i la saviesa de l'Esperit.
4.- I ara fes-te aquestes preguntes:
Quina expectativa tinc sobre la situació del meu país ?
Quina expectativa tinc sobre la nostra església?
Quina expectativa tinc sobre la nostra justícia?
Quina expectativa tinc sobre el nostre sistema econòmic ?
Per si no n'hi ha prou pots continuar
Quina expectativa tinc sobre les persones que més estimo?
Quina expectativa tinc sobre la meva professió o treball ?
Quines expectatives tinc sobre els meus amics?
Quina expectativa tinc a nivell de cultura, art i esport ?
Potser que parem, no ?
Me n'adono de la urgent necessitat de grans canvis tan a la vida i organització social com a la vida personal. En conjunt mostro una notable disconformitat. Moltes de les situacions no són sostenibles de forma harmoniosa i honrada.
Començo a entendre que és important prendre consciència del Nadal , la festa evidentment, i el fons de la qüestió, encara més evident: VINE, SENYOR JESÚS !!!!!
Jesús Renau sj.
