Sóc aquí a la cuina preparant el dinar. Tots han sortit a donar una volta perquè avui hi ha un bon sol i fa bo. M’han dit que tornarien una mica tard. He preparat un sofregit amb ceba, tomàquet... oli de Les Borges; quan els senti arribar hi tiraré l’arròs. Sóc aquí, Déu, ja ho veus i potser ara és el moment més feliç d’aquest diumenge.
Sóc aquí a l’habitació 552 de l’hospital. Des de fa dos dies que ja puc tornar a seure a la butaca. Les últimes visites, fa una estona que han sortit. Els ho he agraït de tot cor, encara que m’han atabalat una bona estona! Ara torna l’ambient normal, els timbres, les converses pel passadís. Ja han encès els llums del carrer i entrem en una mena de recolliment clínic. Sóc aquí, Déu meu, i encara estic sortint de l’ensurt de fa una setmana. Espero que tot anirà bé.
Sóc aquí esperant que arribi el metro. La gent passa pel meu davant sense parar. Tothom porta una història al cap, la seva, la de les persones que estima i la dels problemes; tants potser! A aquesta hora hi ha més dones que homes, més joves que grans, pocs són els que parlen; per l’altra via ha entrat un tren carregat de gent. Sóc, aquí, Déu meu, un de tants, un més, però per Tu cadascú és ell o ella, fill o filla teus.
Sóc aquí he dit fa un moment i he donat un pas endavant. Que s’acostin els que han de ser ordenats, ha dit el bisbe. He sentit el meu nom, i mentre deia “sóc aquí” han passat pel meu cap tantes coses a l’hora! Em sento una mica neguitós, i també amb aquella pau del grans dies. Sóc aquí, Déu meu, i vull fer la teva Voluntat,
Sóc aquí estirat sobre la gespa del campus d’econòmiques. La classe ha resultat pesada. El professor anava tan ràpid que crec que ni ell mateix sabia el que es deia. Potser fa 20 anys que deu repetir el mateix. Com que no sé què fer, si marxar, o anar a la biblioteca o a la cafeteria... m’he estirat i he tancat els ulls per desconnectar. Sóc aquí, Déu meu, passant l’equador de la carrera i potser m’he equivocat... o potser no. Jo què sé! Només sé que ara sóc aquí.
Sempre hi ha un “sóc aquí”. No podem viure sense ser aquí. El jo va canviant, sempre és el mateix i sempre va canviant. I a l’aquí li passa igual, molts aquís i en dates diferents, ni que sigui mil·lèsimes de segon. Sóc aquí, ara, i Tu Déu meu, sempre en mi. No t’has cansat mai de ser en mi..... per sempre fill o filla teus. Gràcies!
Jesús Renau sj.
