Fa ja un parell d’hores que estem parlant i potser deu vegades m’has dit: “es que vull ser feliç”. Bé, ho entenc, qui no vol ser feliç?
Et faré una pregunta. Això de ser feliç, per a tu és fonamental o secundari? Que és important, està ben clar. Però et pregunto directament al teu cor: ho consideres fonamental o secundari? Fonamental vol dir que és el sentit de la teva vida, secundari vol dir que hi ha altres coses més importants. Reflexiona, si us plau.
Per a mi ser feliç es fonamental. Quina desgràcia ser infeliç! Tan sols pensar-ho em deprimeix. Quina frustració, quina buidor... Mira et seré sincer si per ser feliç tingués que trencar amb la parella, abandonar la comunitat, anar-me’n al tercer món.... doncs ho faria. Crec sincerament que Déu vol que siguem feliços, val?
Silenci. Et miro al ulls. Ets jove. Ho entenc, però no hi estic d’acord. No voldria fer-te cap mal. Al contrari. S’allarga el silenci. Esperes una resposta. He de parlar..... i com ho diré?
Perdona, però jo opino diferent, ni que respecto el teu punt de vista, perquè és autèntic, és transparent i pur.
Per a mi ser feliç és important, es desitjable... però ho considero secundari.
No em miris així, si us plau.
Estimar de debò, ajudar a la gent, canviar una mica el món,... és més important que la meva felicitat.
Quan a monsenyor Romero l’amenaçaven de mort, quan li van tirar dos trets..... vols dir que era “feliç”? Jesús a la creu... era “feliç”? Els que es posen en front dels tancs, a punt de vomitar foc i metralla, per fer un signe de pau..... són “feliços”? El qui es queda amb la seva gent quan arriben els soldats que maten i violen.... són “feliços”?
Aquesta societat que practica els hàbits del consum i del narcisisme ens ha ficat a dintre com una urgència indiscutible que ens hem de realitzar i ser feliços per sobre de tot.
I no és veritat.
Hi ha coses més importants. De retruc ens portaran potser a la felicitat, però no les cerquem per ella, sinó perquè són realitats més importants.
“ Aquell que cerqui guanyar la vida la perdrà. I aquell que la perdi per Mi i el Regne, la guanyarà”.
Jesús Renau sj
