No saps que fer.
Ja fa molta estona que has sortit de casa com un autòmat, sense cap altra intenció que fugir d’aquell ambient de crits, mal humor i acusacions. Tothom s’havia posat neguitós, fins que per una rucada, tots explotaren a l’hora.
I ara divagant pels carrers, mig buits, com acostumen a estar els diumenges per la tarda, vas arrossegant la teva persona i amb ella el pes d’una mena de sensació de buit total.
T’havies quedat a casa per estudiar, però pel matí no t'has llevat fins tard. Al migdia el pis semblava un cementiri de desolació. Dinar, normal. Poques paraules. I cadascú al seu rotllo. Però cap a les 5 de la tarda és quan va arribar la tamborinada general, les explosions i la teva fugida.
Fa una hora que vas d’un lloc a l’altre. Ja no camines tan ràpid. És natural, comences a estar cansat i la suor envaeix tot el teu cos. Per fi t’asseus en un banc i vas mirant qui passa... com qui veu una pel·lícula de dibuixos animats.
“ Què és el que em passa ?
Per quins set sous estic com estic ?
No resulta sorprenent que hagi dilapidat el dia en el que tenia previst veure com a mínim dos temes de les oposicions?”
Has començat una d’aquelles reflexions reiteratives sobre el què et passa, i el què has de fer. No és el primer cop. Vols anar col·locant les peces fins que vagi apareixent la teva imatge real, i el que caldrà fer.
L’anàlisi, rigorós fins a cert punt, va destriant mots i realitats com: avorriment, soledat, manca de relació, duresa dels exàmens, inutilitat, ganes de divertir-te, diumenge a casa, dormir poc, treball mal pagat, més del mateix, futur incert.... i uns quants noms propis de familiars i d’amistats que possiblement ja són de vacances i s’ho estan passant d’allò més bé.
Quan tornes a caminar lentament... sona el mòbil. És un missatge de text. “ Ens trobem a la pregària de Taizé. Fins aviat“. Per uns moments sembla que tot canvia. Comença una mena de recuperació interior. Hi ha quelcom que es mou. Ara saps què fer, aniràs a trobar els amics a la pregària de Taizé i és molt possible que aquesta nit et posis a estudiar.....
Dispensa encara un moment:
Has pensat que és possible que algun amic necessiti avui un missatge de text, que el tregui del seu encaparrament? Gràcies.
