A vegades aquestes paraules de Jesús poden semblar un xic misterioses; però que va!! són concises i una ajuda molt gran per a la nostra relació amb Déu, per a la pregària.
Adorar
Res a veure amb grandiositats d’un poder suprem que exigeix la total humiliació. Massa vegades la paraula adorar ens porta a uns pensaments de poder il·limitat, despòtic, total, absolut, i fins i tot capritxós. Ell a dalt, suprem, immutable, imponent... i nosaltres cucs a baix, dient: oh! oh!.... sempre oh!....
En canvi, adorar... aquest Amor que ens ha robat el cor des de Betlem, pels camins de Galilea, amb els seus amics i amigues, sanant, alliberant, mostrant al Pare, donant vida, consolant, canviant les relacions vers l’estimació, la justícia, la fraternitat i el perdó,.... donant la vida i patint fins a la mort per donar-nos vida, .. vivint de nou .. a prop fins a la fi dels temps. Buf! Adorar... recolliment interior, mirada, silenci, infinit agraïment.... estimar en intimitat i apassionadament.
En Esperit
L’Escriptura diu Esperit , i no esperit. (Joan 4, 23 ). No és un detall insignificant ni una errada. L’Esperit és Ell, el Sant, l’Amor. Adorar en Esperit.... què voldrà significar?
No és una realitat únicament teva. No és el teu esperit solitari que adora, que estima. Res a veure amb el narcisisme. És participar de l’Esperit en la seva relació identitària d’Amor. Un flux que passa per dintre teu, que el reps i segueix fins al Pare. Un do, una complicitat, una participació, una co-identitat regalada per amor. Esperit, Amor, Comunitat, ... adorar en el mateix ritme de Déu.
En veritat
I que és “la veritat”? li va preguntar a Jesús aquella mena de polític que es deia Pilat? Ni li va donat temps a respondre, de tanta pressa que tenia per enllestir. En el fons la veritat li importava un rave. No hi havia per a ell, i per alguns, altra veritat que ells mateixos, el seu currículum, la seva satisfacció i el seu èxit. Amb aquesta veritat no hi ha adoració sinó idolatria.
Veritat ets tu. Veritat és la gent. Veritat és la nostra terra, Veritat és l’univers. L’Esperit et junta a la seva relació d’amor no per separar-te de tu, sinó per reconciliar-te amb tu, amb els altres, amb la natura, amb les relacions humanes, amb l’univers. Aquest és el gran realisme de la veritat.
Si vols, doncs, alguns cops durant el dia li pots dir a Déu:” t’adoro en Esperit i veritat. Gràcies, Senyor”.
