Després d’acomiadar als deixebles, Jesús va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. Mateu 14, 23.
Jesús havia multiplicat els pans. La gent estava admirada i veia en Ell el cabdill, el Messies, que els podia alliberar de la tirania imperial. Molts pensaven i després deien que Jesús era realment el seu nou rei. Es parlava ja obertament de fer-lo rei. Els deixebles estaven entusiasmats; era la seva hora. Jesús, veient que tot plegat anava per un camí completament diferent del que Ell preveia, envia als seus deixebles a les barques, i acomiada a les multituds de forma suau i convincent. Quan ja tothom ha marxat, i tot resta en silenci, Ell puja a la muntanya i es posa a pregar al Pare una molt llarga estona. És plena nit i Jesús segueix unit amorosament al Pare.
1.- Jesús prega de nit, a l’hora del repòs, es recull. El silenci ambiental connecta amb el silenci contemplatiu. Aquest Jesús que s’adreça al Pare és Mestre de la pregària nocturna, quan el dia ja és un passat irreversible i es nota el cansament físic i moral de la jornada.
2.- Pregària de nit amb tot el pes del dia a sobre, quan es va fent el silenci ambiental, potser amb cert esgotament, serà molt diferent de fer-ho al matí. Per a molta gent és possiblement la nit la millor hora.
3.- Passos a donar:
1.- Uns moments de silenci. Respirar amb certa tranquil·litat.
2.- Invocació a Jesús: Jesús, ets a prop, augmenta la meva fe.
3.- Dilatar suaument el record del dia que és a punt de morir.
Impressions més importants
Persones significatives
Esdeveniments socials
Estat actual del meu interior.
4.- Una mirada cap a dintre, cercant complicitat amb Ell.
5.- Confiança, abandonar-se, callar, oferir i estimar.
6.- Va caient la nit sobre els sentits. Descansar en Deu.
7.- El més important és “una vida en l’amor”.
8.- I fins demà amb un nou coratge. Amén.
