“ Ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú” ( Joan 2, 25)
Quan has llegit aquestes paraules de l’evangeli que es refereixen a Jesús t’has tapat els ulls amb les mans per dissimular la teva emoció. Et deies: Tu saps el que hi ha en el meu cor?
En la seva presència en aquesta estona de pregària, ara que estàs en el silenci gairebé absolut de casa, per què no tornes a aquell moment que tant t’ha impactat en el tren mentre anaves a la universitat autònoma? “Ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú”.
Què hi ha en el meu cor?
Domina potser la buidor, o la plenitud?
Més pau o ansietat?
Soledat o acompanyament?
Silenci o estridència?
Amor o egoisme?
Jo o els altres?
Déu proper, Déu llunyà o no Déu?
Què hi ha en el meu cor?
Realment quines són les persones que estimo?
Quines són les que sé que m’estimen?
Quants pobres, malalts, immigrants, marginats hi ha?
He trencat definitivament amb algú?
Hi ha gent de la qual no en vull saber res de res?
Què hi ha en el meu cor ?
Interès pel que passa o estic fart de males notícies?
Està ocupat del tot per la proximitat o hi entra la globalitat ?
Vaig a la meva, o em deixo també guiar per altres ?
Només vull que m’acceptin o també soc fidel a allò que penso ?
Crec que és possible un futur millor o tot està perdut ?
Hi ha compromís o simplement “anem tirant”?
“ Ell sabia prou què hi ha en cor de cadascú “
Pregunta-li al Senyor que t’il·lumini, que et comuniqui què hi ha en el teu cor. Abandonat a la seva opinió. Prega-li que et vagi modelant amb el seu Cor. T’estima i vol ajudar-te. Deixa’l fer.
Jesús Renau sj
