No li donis més voltes, l’únic camí per arribar a copsar la divinitat de Jesús és precisament la seva humanitat.
Hi ha gent que diu: parleu molt bé de la humanitat de Jesús, però mai parleu de la seva divinitat. Esteu reduint a Jesús a un pur home, i sabem que és el Verb de Déu.
La qüestió és com ho sabem que Jesús és el La Paraula de Déu, és Déu mateix. Hem arribat a aquesta veritat per revelació de l’Esperit Sant, aprofundint en la humanitat de Jesús, no al marge d’ella.
Jesús ens fascina per la seva transparència. És net, és clar, calla i parla des de l’harmonia. Les realitats ocultes les manifesta de forma entenedora. L’entenen els senzills i complica la ment dels creguts.
Jesús ens fascina per la seca donació. Sempre disposat, obert, acollidor, a punt per ajudar, per guarir, per acompanyar, per consolar, per viure en abundància. Ho saben els pobres, els malalts, els exclosos, els marginats.
Jesús ens fascina per la plenitud del seu silenci. No calla perquè no tingui res a dir, calla perquè escolta, perquè mira, perquè entén, perquè espera, perquè amb el seu silenci discerneix i ofereix la tria. Ho saben els que preguen al seu costat.
Jesús ens fascina per la seva relació amb el Pare. De matí, de nit, abans de convidar deixebles, en els moments especials, quan parteix el pa o el multiplica,... la relació amb el Pare, el seu Pare és única, mostra alteritat i identificació. Diu: qui m’ha vist a Mi ha vist al Pare. Ho entenen aquells que participen del secret del seu Cor.
Jesús ens fascina perquè té plena consciència de que el Regne de Déu és ja aquí, no és una quimera futurible, un somni allunyat, un després que mai acaba d’arribar, és ara, és Ell amb nosaltres, és tot amor, tota fraternitat, justícia i perdó entre els humans Ho sap el qui estima.
Jesús ens fascina perquè mort perdonant als seus botxins, ajudant al que era al seu costat, vetllant per la seva Mare, pregant, acceptant per amor aquella vida que el portava a la mort injusta, confiant la seva ànima al Pare. Jesús ressuscita i viu, també ara entre nosaltres, tenint cura dels nostres cors i movent pel seu Esperit tots els camins positius personals i socials del món. Ho copsem meravellats en infinits contactes i relacions, que mai acaben i sempre comencen.
L’esperit Sant ens revela que aquest home, Jesús de Nazaret, és Déu. Precisament la seva humanitat és l’únic camí per arribar a aquesta afirmació de fe. No n’hi ha d’altre. Déu és absolutament transcendent, un misteri insoluble per a nosaltres ......que es dona avui en Jesús, home i Déu. No podríem arribar a la seva divinitat sinó fos per la seva humanitat. “Imatge visible del Déu invisible”
.
Jesús Renau sj.
