Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva, i soparé amb ell i ell amb mi. (Apocalipsi 3, 20.)
(Aquest fragment està tret de la carta que l’autor de l’Apocalipsi escriu a l’Església de Laodicea. Ha tingut des de el principi de l’Església una gran quantitat de comentaris, sobre tot espirituals, i aplicacions a la vida de les comunitats cristianes i a la vida de les persones. Pots avui escoltar aquestes paraules com a dites per a tu. Pronunciades pel Senyor directament al teu esperit, al teu cor.)
Però abans d’escoltar-les en pregària caldrà disposar-nos: el nostre cos en la seva serenitat i harmonia, el nostre esperit obert a Ell, vivint l’ara i aquí d’aquesta hora de pregària. La nostra vida està feta d’infinits ara que van sumant-se. Ara i aquí només amb Ell.
1.- Mira, soc a la porta i truco
Imaginar. Durant la nit. La casa tancada. Una persona amiga, potser una estimada o un estimat, ens desperta la seva veu, el truc a la nostra porta. Possiblement som i hem estat a la nit, a les fosques. Tenim ganes de trobar-lo novament. És Ell mateix qui ens truca, és la seva Veu.
Qui és?. És Déu, el nostre Déu, que en Jesús s’ha apropat a la nostra vida i ara vol entrar-hi de nou. El Senyor que és ben a prop de nosaltres. Mai podem escapar de la seva presència. (Salm 139). Hi és en nosaltres (Filipenses 4,4-9). Més encara som temples seus (2 Corintis 6,16 ; Joan 14,17).
Fer memòria. No és el primer cop que hem sentit aquest truc. Jesús moltes vegades a la vida ens ha cridat. Fem-ne memòria ara, sentim-nos profundament agraïts. Pensem que ens ha passat que avui torni a trucar. És un Déu fidel, sorprenent.
2.- Si algú escolta la meva veu i obre la porta
Escoltar la veu. Notable tradició bíblica; Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’Únic... (Deuteronomi 6,4-9 ; Marc 12,30) Vetllar.(Mateu 25, 13). Estar atent, no oblidar mai. ( Deuteronomi 4,9)
Unes condicions per un bon escoltar. Silenci interior, sobretot dels neguits. Receptivitat. Déu és el nostre amor, ganes de retrobament. No tenir massa sorolls a la casa en aquesta nit.
Pregària per ajudar-nos a obrir la porta. La podeu fer inspirant-vos en els textos mateixos de l’Apocalipsi. 21,6. 22,17. 22,20. Obrir la porta al Senyor, com van fer-ho tants durant la seva vida mortal. Preguntar-me si realment la tinc tancada a Déu i per què, és que potser li tinc por? Què significa per a mi, ara, obrir la porta a Jesús?.
3.- Entraré a casa seva, i soparé amb ell i ell amb mi
Un Déu profundament respectuós. Com al Pare del fill perdut, que l’esperava a la porta. Com ens respecta Déu a nosaltres, a la nostra llibertat. No vol tenir esclaus, robots, sinó amics. Mereix entrar, si al cap i a la fi és el Nostre Creador i Senyor. Pensament: com ens hem de respectar entre nosaltres!.
El Senyor quan entra. Entra la Llum, entra la Vida, entra l’Amor. La casa resta transformada. Ell ho és tot per a nosaltres. Saluda, ens abraça, ens mira i en la mirada hi ha el perdó.
El sopar. Ell amb mi, i jo amb Ell. Molts més que les paraules. Regne de Déu. Convit de noces. Aliment, Eucaristia, unió i una nova vida compartida. Deixem al cor que ens parli d’aquest sopar.
