“Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum”.
Mateu 10, 27.
Déu parla a la fosca nit de l’opressió, quan contemples les víctimes de la fam, la guerra, la violència, la discriminació i l’odi. Són paraules profètiques de denuncia, de defensa dels drets humans, de la dignitat de la persona, contra les estructures de pecat i els responsables del malestar i la destrucció. Déu diu: no hi ha dret, jo estic amb les víctimes, despertat, deixa tantes seguretats i donat d’alta per treballar pel meu Regne.
Déu parla en la nit fosca de la depressió, de l’abandonament, de l’aïllament, de la marginació i la soledat no volguda. Les seves són paraules al teu cor que intenten humanitzar-lo, fer-lo més sensible, de carn i no de pedra. Déu diu: soc en el teu germà, no et pensis que he marxat, però vull ser-hi amb tu. Mes encara, podries fer-t’hi present en nom meu. No veus com li manca una mà amiga ? Què esperes ?
Déu parla en la fosca de la vitalitat, quan apareix aquella malaltia, quan falla tota medicació, quan poc a poc la gent marxa i els aparells de tota mena es connecten a la sang, a la pell i les entranyes. Les seves paraules són en nom dels malalts, de la gent gran que va perdent el cap, d’aquells que han quedat desfets en els accidents, dels que no es poden ni moure. Déu diu: trenca aquesta monotonia amb el teu somriure, amb la teva conversa, amb el teu servei, amb la teva persona.
Déu parla a la fosca de la teva fe. Quasi sempre és de nit pel creient, i a cops la nit és fosca de debò. Ni una petita llum, ni una referència, sense cap sentiment, plena de dubtes, temptada del passat com si fos tot plegat una imaginació. La seves paraules són el silenci. Un silenci que amaga els mots de Getsemaní. Hi pots entendre que Ell també hi va passar per aquest indret.
Déu parla a la fosca del teu cor. No el veus ni el pots veure. Però saps que hi és. Molts cops en una presència que l’experimentes com a difuminada. Altres cops, com amorosa. Sempre amb una cura especial per a tu, i molta misericòrdia. Déu diu: ets el meu fill, la meva filla, la meva mare, el meu parent, la meva estimada, el meu amic, el meu deixeble. No te n’adones que soc en tu i tu en mi ?.
Déu parla a la fosca............ i tu, no te n’amaguis massa, no tinguis por de dir-ho a plena llum. Actua, si us plau.
