Narcís, aixeca la cara d’aquest mirall d’aigua on no pares de contemplar-te. Sempre t’estàs mirant. Atent al teu aspecte, atent als teus sentiments, a la teva digestió, als cabells, als perfums, atent a tot el que representa la teva imatge i atent també al que els altres poden criticar ... ja és hora de que aixequis la cara del mirall i te’n adonis del món on vius.
Si alcessis els ulls descobriries moltes novetats que ara et rellisquin de tant capficament que et té tancat sobre tu mateix. Vinga, ja, aixeca la cara, Narcís, i.... mira.
Quin món tan gran i tan bell on som i vivim!. Els colors, la grandiositat, els detalls, les dimensions, l’univers, les flors, les onades del mar, el capvespre i el matí. Mira-ho, Narcís, ara que hi ets i que tens ulls i sintonia amb el cervell i amb un jo que sempre es cridat a anar més enllà del que és tangible. ( I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un mati, i fou el sisè dia. Gènesi, 1,31.)
Ja veus no estàs pas sol. Te’n senties quan només et miraves al mirall, i contemplaves sense parar els moviments d’aquella aigua estancada. Veus, hi ha gent, molta gent, de tota raça i condició. Uns naixent, altres morint; uns rient, altres plorant; uns menjant, altres amb gana endèmica. Homes i dones, nens i vells, de tots colors i mentalitats. Uns al costat dels altres. Altres per sobre dels altres, dominant, explotant, maltractant i oprimint, àdhuc legalment. Pau i violència, riquesa i pobresa, centralitat i marginació. Molts, potser la majoria, estan com tu abans de que aixequessis els ulls, centrats en la pròpia imatge. Altres molts han anat aprenent a estimar, a compartir a donar-se. Es troben, es miren, se’n adonen que perdent-se és com viuen la novetat. Quin món, quina multitud, quina humanitat !! ( Déu ha estimat tant el món que li han enviat al seu Fill Únic. Evangeli de Joan 3, 15 ).
Ho veus, Narcís, com n’és de diferent mirar-se al mirall de la pròpia imatge, fins avorrir-se, o obrir els ulls al món, a la vida, als humans i a Déu !! Gira la cara, si us plau, contempla i actua. Gràcies.
