La contemplació de l’evangeli porta a la fascinació per Jesús. És un procés generalment lent, que pot durar anys, i fins passar per temporades de sequera, de dubtes i d’aparent poca fe. Però la direcció sempre és la mateixa: Ell.
Fascinació per Jesús és molt més que admiració. Sens dubte que hi ha una fonda admiració, que va creixent, però la fascinació normalment ve després de moltes admiracions. T’admiren les seves paraules, les respostes, la mirada, la relació amb el Pare, la donació, la relació, tot Ell. La suma de tantes admiracions et comença a fascinar.
Hom pot admirar una obra d’art, una posta de sol, la bellesa d’un rostre. L’obra d’art pot estar penjada a la paret d’un museu. La posta de sol la veus a l’horitzó. El rostre bell està descansant o llegeix un llibre en el metro. Però no et fascinen, perquè no hi ha relació. Jesús et fascina perquè tot Ell és relació. I tu saps, que també hi ets en aquesta relació. Et coneix, t’accepta, t’estima i et crida des de dintre teu.
Tu que estàs llegint et pots trobar en tres situacions en front de la fascinació de Jesús. Et sona molt nou i fins impossible. Et sembla que hi estàs en camí, però lluny. Saps de què va, i t’emociona.
Et sona nou i ho veus impossible. Si vols, pots demanar-ho. A Déu li encanta que demanem l’Esperit, que és Amor i camí de llum. Si no et sents mogut a fer-ho, espera, espera, espera... no apaguis la petita llum.
Si et sembla que estàs en camí, però lluny, contempla cada dia l’evangeli, resta en silenci davant els mots, els fets, les relacions, i especialment Ell. No treguis masses reflexions, deixa que la vida t’arrossegui. I espera, espera i espera..... no apaguis la petita llum.
Si saps de què va i t’emociona, segur que saps també que tot és gratuït, que no necessites currículum, que no hi ha cap mèrit personal, i que l’amor és per a ser comunicat. Deixat portar, seduir, confia.... i espera, espera i espera... no apaguis la petita llum.
Jesús Renau sj
