Vols dir-me d’una vegada què significa per a tu un temps dens? Que jo sàpiga només hi ha un temps, el que marquen els rellotges.
El que marquen els rellotges és un temps convencional, una mida inventada per dominar i controlar el temps. És un temps embolicat de mesura per tal de poder calcular i preveure el que ha passat, el que passa i el que pot passar.
Però hi ha un altre temps, hi ha una altra mesura. És el temps del cor. No el tic tac del cor, sinó la densitat o la superficialitat de la nostra vida. Molt de temps de rellotge pot coincidir amb molt poc temps del cor. I al contrari, sabem de persones que en un temps de rellotge limitat han viscut cordialment molt i molt.
Passes una tarda d’avorriment. El rellotge va a poc a poc, una hora sembla un dia. I el cor no marca res. Està parat, no té cap temps. És una misèria.
Has mirat als ulls d’aquella persona en una mil·lèsima de segon, rellotge en mà, i saps que el cor ja no torna a ser el que és. Hi ha un temps nou, que s’obre a un desenvolupament il·limitat.
Viu, doncs, intensament. Dóna la prioritat al cor, que són dos dies
Diu Jesús: “Qui guanyi la seva vida, la perdrà, i qui la perdi per causa meva, la guanyarà” ( Mateu 10, 19 )
