Nosaltres som els del “búnquer”. No us espanteu, que no ens mengem a ningú. Som gent normal, tots tenim carrera i quasi tots hem fet un màster i alguns Erasmus. Durant uns anys vàrem treballar com a bèsties de càrrega i anàvem fent uns dipòsits de diners, fins que entre tots decidírem desconnectar i tancar-nos al nostre “búnquer”. El capital ens dóna bons interessos, doncs l’hem col·locat en alguns negocis d’aquests que no són molt legals; però, ja se sap, tothom que pot ho fa.
Nosaltres som els del “búnquer” 001. Estem absolutament al marge del que passa al món. La societat està perduda. No té remei. Sempre acaben guanyant els poca-vergonyes, que són la majoria absoluta. No llegim cap diari, ni veiem cap informació pels canals de televisió que tenim al nostre abast. És millor no saber res, que saber-ho i no poder fer res. La veritat, tantes desgràcies amarguen la vida, i ens posaven de mal humor.
El nostre “búnquer” té uns murs de ciment armat de 10 metres i per entrar-hi hi ha una porta de 5 metres d’ampla amb una combinació que només nosaltres sabem. Vivim aïllats completament d’una societat tan terrible i sense sortida.
Ara; ens ho muntem bé. Fem partides de golf, de tennis i curses de fórmula u. Via satèl·lit. Per internet. Som sis parelles i anem variant.
En el Déu de Jesús, no hi creiem. Ens provoca molts dubtes, especialment sobre la nostra vida. No estem ja per dubtar, volem les coses segures. Som gent d’ordre, molt de dretes i una mica racistes. Tenim el nostre déu, “Júpiter Capitolino”. Suposem que ens heu entès sinó val més que us ho feu mirar.
Hem tingut algun fracàs. El Paco i la Bet un dia per error van connectar amb unes notícies d’una televisió subversiva. Els impressionà tant que van marxar cap a Etiòpia. Es veu que la gent es mor de fam. Ell és metge i ella economista. Ni tan sols ho van discutir. Per què? No som lliures? Això sí, quan van marxar, vàrem canviar la combinació de la porta.
Vius tu en algun “búnquer” de forma més o menys conscient ?
