Hi ha gent que mai mira als ulls. Sembla que temi la trobada. Es refugia dintre seu i amaga tot allò que li poden endevinar. Molts cops és timidesa, o por a no delatar el seu món interior, un complexe, una carència o una urgent necessitat.
En canvi, hi ha mirades que provoquen. Entren sense cap permís, interroguen com si fossis culpable, analitzant el cos de dalt a baix, sembla que fins poden violar la més gran intimitat. Són impertinents, mostren una fam molt fonda o una sensualitat a flor de pell. No tenen en compte l'altre. Cerquen el seu jo com si fossin éssers superiors. Poden fer mal, poden obrir ferides i són de mort.
Normalment quan et sents mirat d'aquesta manera tan impúdica marxaries, voldries no estar-hi. Baixes una estació abans de la prevista si vas en metro. Notes com la cara s'escalfa i et van pujant els colors. En el fons et fan sentir incòmode enfront d'una provocació injusta.
Hi ha també la mirada de la persona que t'estima. Pot tenir moltes modalitats segons les circumstàncies. A vegades mira i prou, altres espera que la miris, també pot haver-hi una ombra de malestar o fins i tot d'ira. Però sempre es mou en un marc d'estimació, de fidelitat. De tant en tant, és molt tendre, deliciosa, surt el nen o la nena que van ser. Un encant, un poema, una realitat que ajuda a viure i a retornar-li amb la mateixa moneda. Obra el camí de la comunió i de la donació.
Hi ha mirades indiferents, que passen de llarg. Altres plenes de neguit o de soledat. Tantes i tantes mirades en el un sol dia....
I, Déu? mira Déu? Pot mirar Déu, si no té ulls?
Sí que en té. Els de Jesús. La mirada de Jesús és la mirada de Déu. Com mira Jesús? Com et mira Jesús avui i a tu? Hi trobaràs a l'Evangeli aquestes mirades, que també són actuals. Jesús t'està mirant d'una forma especial.
- Mateu 14,14. A les multituds.
- Lluc 21,1-4. A la vídua pobra.
- Lluc 22,61. A Pere, quan el va negar.
- Lluc 19,1-5. A Zaqueu.
- Marc 10,13-16. Als infants.
- Marc 10,21. Al jove ric.
- Joan 19,26-27. A la seva Mare i a Joan.
