Resulta que l'assumpte de Jesús no sols no s'ha acabat sinó que de nou està començant en el cor de molta gent. “M'he enamorat de Déu”, em vas dir l'altre dia mentre esperàvem l'ascensor. Ets una persona jove, plena de vida i de forces. No em resulta gens estrany que tinguis el cor enamorat; però, tu? de Déu?
Et vaig mirar fixament als ulls, i era ben cert. Eren ulls d'una persona enamorada. Brillaven, tenien una llum molt especial, retornaven la mirada sense cap mena de por. Tot en ells era sincerament transparent. “Oh!, i quina sort que tens”. Et vaig dir ja dins de l'ascensor. Aquell home que ja era a l'ascensor podia pensar el què volgués. Potser que t'havia tocat la loteria.
Ja al carrer, al costat del portal, i amb la intenció de provar-te: -“Com es diu el Déu, el teu Déu?” -“Jesús, es diu Jesús!!!“ Silenci, soroll de cotxes, gent atrafegada. “T'ho explicaré tot a poc a poc, demà, quan surti de la Facultat. Va ser fa tres dies, que vaig entrar a una església, i tan sols mirar la seva imatge en creu, el cor es va despertar, em va caure una llàgrima i l'estimo....”.
Vas començar a córrer per dissimular l'emoció i encara vas poder agafar el bus. Jo, dret com un estaquirot, em deia: “Senyor, és que no pares, quina capacitat de seducció, senzillament ets fantàstic”.
- Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu.
- Segueix-me
- Ell s'aixecà i el va seguir.
- No he vingut a cridar els justos sinó els pecadors.
