El primer capítol de l'Evangeli de Joan ens revela els aspectes essencials de la identitat de Jesús. Ell és la Paraula feta carn i l'Anyell de Déu. Tots dos són crucials per a la comprensió del que Jesús és i el que fa.
Joan Baptista en veure Jesús en la distància, va dir als seus oients: "Mireu, és l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món" (Jn 1,29). Però la professió de fe de Joan no es va aturar amb aquesta afirmació sobre Jesús. Després va concloure: "Sí, jo ho he vist i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu»." (Jn 1:34).
La referència de Jesús com l'Anyell de Déu porta a la ment diverses imatges. Com d’altres persones d'aquell temps, el Baptista (i l’autor de l’evangeli de Joan) hauria estat familiaritzat amb les profecies sobre el Messies futur, en referència al servent del Senyor en el capítol 53 del llibre d'Isaïes, en què el servent es presenta com aquell que portaria la salvació al poble de Déu en carregar amb els seus sofriments i dolors. A més, el servent es va comparar amb un anyell que és dut a l’escorxador. Per tant la identitat de Jesús es podria entendre en aquest context.
El Baptista, sens dubte, també s’hauria estat referint a l’anyell pasqual, que en el capítol 12 del llibre d'Èxode, havia salvat eficaçment els fills d'Israel de l'aniquilació en el moment de la seva fugida de l'esclavitud a Egipte.
I Joan s’hauria estat també referint a la història d'Abraham de l’oferiment del seu fill, Isaac, en el capítol 22 del llibre del Gènesi, on Déu va proveir el sacrifici d’un xai evitant així la mort d'Isaac. El Baptista, que portava molt de temps preparant-se per anunciar l'arribada del Messies, hauria tingut tots aquests passatges de les Escriptures en compte, quan es refereix a Jesús com l'Anyell de Déu.
Jesús és l'ungit per destruir el pecat i, per tant, portar la salvació al món. Això se'ns recorda amb les paraules pronunciades pel sacerdot abans de la distribució de la Comunió a la missa: “Mireu l'Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món. Feliços els convidats a la seva taula”.
Com a Anyell de Déu i com a Servent, Jesús s’identifica amb les víctimes del pecat. Per això diem que és present en els crucificats del nostre món, en els colpejats per la injustícia i la insolidaritat. Ells també prenen damunt seu el pecat del món.
Joan Baptista va voler deixar clara la distinció entre el Salvador i ell mateix, la seva tasca consistia a preparar el poble per a la gran obra de salvació de Jesús. Va jugar un paper únic en la preparació del camí per tal que Jesús el Messies entrés en la vida de les persones. Ho va fer pel seu fidel testimoni i pel seu estil de vida penitencial. També nosaltres estem cridats a ser testimonis de Jesucrist i, per les nostres conviccions i estil de vida, facilitar la seva arribada als cors i les ments dels que ens trobem i coneixem. Per poder fer això, abans hem de reconèixer Jesús com l'Anyell de Déu, pel do de l’Esperit. Que el Senyor ens ho concedeixi.