Arrencar moreres...moure muntanyes?Arrencar moreres i plantar-les al mar...Si no aprofundim en la manera que Jesús té d’expressar-se, i no intentem captar el significat de les seves gràfiques imatges i vives expressions, i ens quedem en la literalitat, podem caure en la ingenuïtat o en la broma fàcil. L’evangeli de Mateu parla també de “moure muntanyes”.
Evidentment l’autèntica fe no ens mourà mai a demanar això i, per altra banda no crec que, si ho demanéssim, ho aconseguiríem.
Coses grans!
Però sí que és veritat que la fe porta a fer coses grans. I és que la fe no és solament una creença en un Déu que és totpoderós. La fe és, sobretot, una gran confiança, una adhesió, una comunió amb la bondat de Déu, el nostre Pare-Mare que ens ha donat el seu Fill i que ens comunica l’Esperit. I aquesta confiança i adhesió al nostre Déu, al que Ell és, és també, evidentment, adhesió al que Ell desitja: instaurar el seu regne, el seu projecte sobre la humanitat..
I aquesta fe sí que fa coses grans, meravelles. Més grans i més admirables que arrencar moreres per plantar-les al mar! Perquè com hem dit, la fe és entrar en comunió amb Déu, amb el que Ell és, amor i bondat. I l’amor i la bondat busca fer la més gran meravella: el bé als altres.
Enmig del nostre món!
L’home i la dona de fe enmig del nostre món, estimen, busquen i treballen per un món més just i més humà, per la pau de les consciències i la reconciliació entre les persones, per animar i encoratjar els decebuts, per donar fermesa i esperança als qui pateixen qualsevol mena de dolor, per ser efectivament solidaris amb les necessitats dels altres.
I això, enmig d’un món en el que hi ha tant d’egoisme, d’ambició de posseir, d’afanys individualistes, de terribles injustícies, el sol fet que hi hagi persones que tinguin plena confiança en el que Déu és i vol, ja és una gran meravella, molt més que el trasllat d’una morera o d’una muntanya.
El do de la fe
I avui i sempre cal fer aquells petició senzilla dels deixebles: “Senyor, augmenteu-nos la fe!” perquè, en definitiva, la fe és un do, un regal de Déu. La fe no s’adquireix a base d’esforços mentals o voluntaristes. La fe el Senyor ens l’augmenta quan nosaltres reconeixem la nostra petitesa, les nostres febleses i amb senzillesa l’ hi demanem. El profeta Habacuc ens ha dit: «l'home de esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà de la fe».
Fàcilment nosaltres tenim tendència a posar-nos medalles després d’una bona acció. Per això el Senyor ens diu que, fem el que fem de bo, no és mèrit nostre, ha estat una obra d’Ell a través nostre. El que nosaltres fem no és més que no posar obstacles a la seva acció.
La fe és un tresor que ens ha estat confiat, com ens ha dit Pau, i que hem de guardar amb la força de l'Esperit Sant que viu en nosaltres.
“Senyor, augmenteu-nos la fe!”
