En l’evangeli d’aquest diumenge ens trobem Jesús enfrontat amb els mateixos interlocutors del diumenge passat (Lc 15,1-3.11-32): els fariseus i els mestres de la llei. Aquests no comprenen i no comparteixen que Jesús cerqui la proximitat amb pecadors i els declarats impurs per la llei. I que ho faci amb motiu de ser fidel a Déu. Ells mateixos fan el que fan i defensen el que defensen també per fidelitat a la Llei, donada pel mateix Déu a Moisés. Per a ells, el que està en joc és la comprensió de Déu i, en conseqüència, la justificació del sistema religiós i de la seva pròpia manera de viure. Si Jesús té raó, ells estan, d’alguna manera, en fals.
Per a Jesús, el que està en joc és més aviat el desplaçament del servei a la vida dels fills i filles de Déu al servei dels propis interessos egoistes. Ells li posen un parany: contradirà Jesús la llei de Déu? Sembla que no els importa gaire la vida d’aquella dona concreta. Jesús, en canvi, els porta a situar-se en una altra perspectiva.
Jesús els remet a la seva responsabilitat personal i a la seva experiència de vida: Vols dir que tu pots jutjar un altre? Vols dir que pots descarregar tan fàcilment la teva responsabilitat envers els germans en l’aplicació freda d’una norma? O que pots respondre fredament com Caín: ‘Que potser sóc el guardià del meu germà?’ (Gn 4,9). Vols dir que quan t’afecta a tu directament no tractaries el cas d’una altra manera? I quan qui peca ets tu? Tractes l’altre com voldries que fossis tu tractat?
La dona sorpresa cometent adulteri perjudica d’altres i es perjudica ella mateixa: es perd, ‘mor’, com el fill petit de la paràbola del pare bo. Els fariseus i mestres de la llei, tampoc són plenament vius, com el fill gran o com el sacerdot i el levita que passen de llarg de l’home malferit a la vora del camí (Lc 10,30-37). Jesús, com el pare dels dos fills, vol la Vida de tots, vol revelar la Vida original de tots. Crida a la conversió de tots: conversió a l’amor del Pare, de qui ve la vida i compassió envers els germans.
Jesús realitzarà allò anunciat per Isaïes en la primera lectura: ‘obrí enmig del mar un camí’, ‘posarà aigua en el desert’, ‘farà una cosa nova’. Donarà un manament ‘nou’, el de l’amor, sempre per estrenar. Jesús reconcilia, dóna l’oportunitat de recomençar. I posa l’accent en la relació personal i l’amor més que en l’estructura i la llei, que estan al seu servei.
Demanem la gràcia d’aprofundir en la nostra experiència de pecadors-perdonats, com l’adúltera i com Sant Pau, que arriba a dir en la segona lectura: ‘... tots els avantatges que jo pogués tenir, els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor.’ I així poder lliurar-nos al servei i custòdia dels germans.
