Advent - Tercer diumenge

1. Es veu que aquell home marginal, feréstec atreia tothom
 Veiem cues al desert i al Jordà. Deuria ser ben espectacular. El mateix historiador jueu-romà Flavi Josep ho consigna en els seus escrits, i diu que aquelles gentades amb el Baptista feien por a l’ordre establert...! Ens és fàcil visualitzar-ho
Què tindran aquesta gent de Déu, radicals... enmig de tant de romanço de la societat...!
Tot ell és una crida a l’autenticitat, a la veritat. Forma part dels nets de cor que veuen Déu Té un missatge (quan hi ha poca gent que té missatge!). Un missatge ben esbojarrat, contracultural, distint del “de sempre”. Té la gosadia de proclamar als quatre vents i enmig de la complexitat del món: s’acosta quelcom nou del tot, Déu està advenint, és Advent, aviat tot serà nou. Quin atreviment! Molts dirien: “que Déu el perdoni aquest arrauxat”
Atreia la bona gent...! Però, qui ho havia de dir?, fins i tot els cobradors de l’impost romà.... els maleïts publicans. I per si això fos poc, també els soldats del imperialisme de torn, les maleïdes forces de l’ordre imposat!
Joan és l’inici del capgirament de la realitat. (Jesús capgirarà tot el sistema)
 
2. Li pregunten: què hem de fer per preparar aquest Advent que anuncies
 
No contesta l’habitual, el que era religiosament correcte, que si pregàries, sacrificis d’anyells, el temple, les lleis. No els parla de pràctiques ascètiques. No els parla dels “drets de Déu”. Només parla dels drets humans, només exigeix que els qui malviuen visquin una vida digna.
Així es prepara l’Adveniment del Senyor.
 
3. Una triple resposta
 
A la gent en general els diu: Tens  dos vestits, dóna’n un! Tens menjar, comparteix-lo! El mode d’aplanar els camins del Senyor es la solidaritat, el compartir. Haurem de mirar els nostres armaris, i revisar el nostre rebost, si volem que ens advingui quelcom nou: així de fàcil.  O potser haurem de revisar el nostre compte corrent, o les nostres compres nadalenques... si volem tenir un feliç Nadal.
Als publicans, representants del poder econòmic de l’Estat: Als agents del sistema econòmic els exigeix honestedat, que no siguin corruptes: “no exigiu més del que està establert”. Els diu que cal i que poden ser honrats. (I més d’un direm “Profeta, com n’ets d’ingenu!”)
A les forces del govern usurpador: Els commina a aplicar el poder i la justícia amb equitat, “no feu servir la violència per extorsionar, per treure diners per a vosaltres”. Que no s’aprofitin de l’arma i la prepotència per a fer-se un sobresou.
I jo Baptista, què he de fer per preparar l’Adveniment, el Nadal? Sento que em ressona tot l’anterior: compartiu, sigueu honestos, no corruptes i agressius.
 
Heu notat que ningú no queda exclòs? Ni els soldats de l’imperialisme, ni els cobradors de l’impost romà (més endavant Jesús tampoc no exclourà les prostitutes, els estrangers d’una altra cultura, els socialment impurs...). És un fort capgirament per al fonamentalisme de tots els temps
 
4. La gent “vivia en expectació”, vivien “Advent”
 
Posem “expectació” en el cor... Veniu Senyor Jesús. La imatge d’Advent és Maria “expectant” I Maria uneix la força de la pregària en el seu cor i la “visitació” a la parenta necessitada.
Potser en les dues setmanes que ens queden podem ampliar la nostra pregària, i potser trobarem que hi ha alguna “parenta” que estaria molt feliç de la nostra visita: un bon regal de Nadal.