Temps Ordinari - Baptisme

Moments decisius  En la vida de tota persona hi ha moments privilegiats que fan prendre consciència de la nostra identitat i de les nostres qualitats, i que orienten d’una manera o altra el nostre futur. Això passa en els moments de decidir els estudis, la professió, el treball o l’opció de vida. Un d’aquests moments fonamentals en la vida de Jesús va ser el moment en què, com feien molts altres creients de bona voluntat, atrets per l’acció purificadora de Joan, va anar a fer-se batejar en el riu Jordà.  ...”el cel s’esquinçava”  I l’evangeli ens diu que Jesús en sortir de l’aigua “veié que el cel s’esquinçava”. I és que Jesús és la persona que esquinça al cel. El cel, en la simbologia de la nostra tradició judeocristiana,  és l’àmbit de Déu. Però, en Jesús, aquest àmbit s’esquinça. L’àmbit de Déu no és solament el cel, sinó que per Jesús s’ha estès fins a la terra. Jesús és el cel a la terra, perquè l’Esperit manifesta que Jesús és el Fill molt estimat del Pare del Cel.  ...“l’Esperit baixava cap a ell”  I aquesta presa de consciència de Jesús de la seva persona el portarà a orientar la seva vida. L’Esperit  li manifesta i li fa viure l’amor del seu Pare. Aquest amor ha de estendre’l entre els homes i les dones amb les que conviu, es relaciona i va a trobar. Aquesta serà l’orientació de la seva vida i la que marcarà el seu futur fins a ser perseguit, torturat i executat, precisament per haver estimat, per haver estimat els que no eren estimats, per haver volgut estendre el cel a la terra.  ...també baixa cap a nosaltres  I a partir d’Ell, el mateix Esperit ha davallat i davalla sobre nosaltres, tal com se’ns va expressar el dia del nostre baptisme, ens fa participar d’aquell amor del Pare al seu Fill i ens fa també fills adoptius. Per això ens sentim orientats a estendre el cel a la terra. No és estrany, doncs, que Jesús, en la pregària que ens va ensenyar, ens mogui a demanar, al Pare de cel, que fem la seva voluntat a la terra tal com es fa en el mateix cel.  ...de vegades mals esperits  Malauradament mandataris de certes potències sovint, no permeten que davalli del cel el Sant Esperit d’amor, sinó que promouen el mal esperit de la prepotència en, forma de repressions sagnants a poblacions que reclamen justícia i llibertat  o fan provisions armes de gran potència i llarg abast  que, lluny d’estendre el cel a la terra, fan de la terra de vegades un infern, un infern de dolor i de mort. I passa per afanys de poder o per intolerants fanatismes religiosos. I també en moltes llars amb el que es qualifica de violència domèstica o de gènere, o en els carrers per rivalitats d’ètnia o d’altres aspectes de la vida ben secundàries, com afeccions esportives...  El Sant Esperit davallarà, d’aquí  uns instants, sobre el pa i el vi i en participarem, per què col·laborem a fer més cel a la nostra estimada terra, on tothom, creients i no creients, puguin començar a gaudir, encara que sigui de lluny, de la vida del cel.