Temps Ordinari - Tercer diumenge

. Una petita lliçó de geografia?   Després de l’experiència acumulada durant aquests dies de Nadal i Epifania, avui inaugurem la llarga llista dels diumenges ordinaris, del dia a dia, setmana a setmana, ben acompanyats per l’Evangelista Mateu, que avui ens ofereix una petita lliçó de geografia, carregada d’intenció. Noms i indrets de Galilea, Zabuló i Neftalí, a l’altra banda del Jordà. La Galilea pobra, menystinguda i oblidada de la Judea prepotent. Jesús, fins ara reclòs a Natzaret, s’instal.la a Cafar-Naüm, que serà “la seva ciutat”, el punt radial de la seva missió.   A aquestes terres allunyades de Jerusalem, comença a brillar una gran llum. El poble jueu, en temps de Jesús, acumula ja una llarga història de foscors i tenebres: l’esclavatge a Egipte, l'exili  a Babilònia, la dominació de l’Imperi. Però en aquell temps comença a aparèixer un gran profeta, que serà llum per a tots els pobles. Jesús, l’home de les Benaurances, ja beneeix aquell país. Una llum que res no té a veure amb la resplendor del Temple, la seu d’aquella religió rutinària, sense ànima, sumida en l’obscurantisme dels seus rituals, holocaustos i sacrificis greixosos... És una altra mena de Llum la que porta aquest jove profeta.     2. Una altra mena de pescadors   I comença per cridar els seus més íntims col·laboradors. També són d’una altra pasta i cultura. No els troba als atris del Temple, desvagats i mandrosos. Els pesca a les platges del llac, treballant i suant. I cridant-los canviarà el seu passat i el seu present. Segurament Mateu resumeix en aquest fragment tot un procés de trobades. Però el que meravella és que Jesús no els ofereix encara cap programa concret. De moment, i déu n’hi do, el que es percep en la narració, és la fascinació i l’impacte personal que Jesús exerceix sobre aquells quatre pescadors. D’això se’n diu simplement seducció espiritual, com molts segles abans ja havia deixat escrit el gran Jeremies: “M’has seduït, Senyor, i jo m’he deixat seduir!” Sense aquesta seducció és impossible deixar res prioritari que, com podem suposar, havia de ser l’ofici de tota la vida, la família de tota la vida, l’afició de tota la vida, el sosteniment per fer front a la vida.   Però el que canviarà serà sobretot el seu futur: seran pescadors d’homes, treballadors incansables en les tasques del Regne. De moment, observar, callar, escoltar, obrir el cor a la presència d’aquell Jesús que té les idees molt clares, que comença a mostrar un tarannà diferent, alliberador de moltes foscors internes. Ell és la gran llum que apareix en aquelles terres llunyanes.   I la imatge de la pesca és exacta per resumir la seva tasca. Perquè en el mar hi ha dues dimensions molt profundes i inseparables: el treball i el misteri d’un do inesperat; la lluita i la vida; les mans i l’esperança; la suor i la pregària. Sense saber-ho, estan tastant ja què serà el Regne de Déu. Hauran de passar encara moltes tempestes, vents contraris i visions de fantasmes. Però de moment, ell hi és. Encara no saben que Jesús és “el que és”, el “Jo sóc transcendent i íntim.” Val la pena deixar-se seduir per aquell Jesús.     Que n’és, de cert que les nostres vides de cristianes i cristians no comencen a fer un tomb decisiu, si abans no hi ha hagut l’experiència d’aquest Jesús, que es passeja molt a la vora de les nostres platges quotidianes i es fa trobadís...!