Temps Ordinari - Baptisme

Comença el cicle dels DIUMENGES de l'any: Crist-Jesús obre el camí i convida al seguiment = Tots els qui vivim en comunió amb ell som cridats a imitar el seu estil amb decisió.                                       La vida pública de Jesús -matèria de la nostra contemplació durant l'any- comença per aquestes credencials, que ens proporcionen el tema de la simfonia. Les lectures  mostren la direcció, el ritme i el sentit de l'existència de Jesús des d'aquest acte inaugural. Si pensem que l'obra d'art de la nostra vida hauria de ser una bona reproducció del Mestre, ja hi tenim la font d'inspiració.   A) Abans de tot destaquem la importància que la primera predicació cristiana  va donar  al fet. El Baptisme de Jesús és mencionat als textos més antics del NT, posteriors a la I Co 15,3-8 de St. Pau. Reflecteix el 2n estadi de la predicació apostòlica, tal com hom pot reconéixer als sermons del llibre dels Fets. (el 1r estadi fora el dels Fets Pasquals)   B) ¿Què veien, però, aquells cristians en el nostre episodi? Si l'esbrinem constituirà també per a tots nosaltres un aliment important per la vida de fe. M'avanço a dir-vos   que no es pot discernir el que significa la figura de Jesús (en quant a revelació del Pare i model nostre) si l' aïllem de la forma humil i sacrificada del seu acostament als homes.   Ningú no ignora com el poble jueu havia seleccionat de les imatges messiàniques dels Profetes, aquelles que l'assimilaven a la glòria humana de vencedor per   les armes i el poder (ho reflecteix l'episodi de les Temptacions: converteix aquestes pedres en pa..! Tira'! - T'ho donaré tot, si.. Jesús, però, desautoritzà aquestes versions, i s'hi identifica amb l'altra del 2n Isaïes, del SERVENT HUMIL DE YHWH, que abraça i fa seu el destí dels  germans pecadors, que entrega la vida, implanta la justícia i el dret i -ho fa- des de la BONDAT i l'AMOR, sense exercir cap mena d'opressió. No ens equivoquem, però, doncs en ell la suavitat s'alia amb la fermesa; mai no maltracta al fràgil ,i tanmateix,  no afebleix el seu propòsit i missió: habita en ell el Déu que allibera.. i es converteix en Paraula eficaç d'esperança per als captius i per als esclaus de  pròpia o aliena injustícia, obre els ulls als carents de llum.. i ho fa des de dintre..   L'evangeli de Lluc remarca com molts es presentaven per rebre un baptisme de conversió que Joan predicava, confessaven els seus pecats i preparaven llur trobament amb el Senyor. I vet ací l'inesperat: Un dia en què Joan administrava el baptisme a la multitud (Lluc) Jesús es posa en la cua dels humils i dels pecadors, uneix la seva causa a la d'ells i a la de tots els humils de la terra, i superant la resistència del Baptista, es fa batejar per Joan.  La dada sorprèn i entusiasma els primers cristians, que ho interpreten a la llum dels fets posteriors de la vida pública y Passió: ¿No s'està pas acomplint el que Isaïes havia anunciat? - -¿No va ser ell qui donà la visió als cecs, qui alliberà els captius, l'anyell de Déu que donà la seva vida a canvi de la dels seus germans culpables? -I, a més, la seva Resurrecció i Pentecosta l'acrediten i venen a ser com el segell d'aprovació del Pare, manifestant la divina complaença per la radical entrega de l'Home-Déu   És per tot això que l'episodi comprès del Baptisme esdevé autèntica Epifania i Proclamació: l'inici de quelcom decisiu. Segur que us heu adonat: amb aquest fet i amb aquest estil cal reconéixer que ja s'ha dit l'essencial. Darrera  resta ja la infància, i som a la maduresa del camí: el projecte cristià el tenim davant els ulls: va de Bethleem  fins al Calvari i al Vivent de la Resurrecció =   -decisió en ordre al PARE = Déu com a TU que estimar, obeir, dialogar.. -decisió en ordre als GERMANS, entregant-los la Vida.   L’experiència baptismal de Jesús i la revelació feta al Baptista la recullen tots quatre evangelistes de forma similar com a CONFIRMACIÓ TRINITÀRIA, amb matiços  propis eminentment de MATEU (entre els Sinóptics) que acabeu de sentir, rebutjant  de fer-ho  pel sentiment d’indignitat.. Tots tres unàmims en l’esencial.   -Mateu remarca l’experiència que fa Jesús: Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol; un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua. Davant d’ell s’obrí el cel, i Jesús veié L’ESPERIT de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. I una veu digué des del cel: Aquest és el MEU FILL, el meu estimat, en qui m’he complagut (Mt 3,15-16) -Marc : Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit,mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’ESPERIT, com  un colom baixava cap a ell. I una veu digué des del cel : Tu ets el MEU FILL ; en tu m’he complagut (Mc1,9-10)                                                                                                             Lluc :  Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. MENTRE PREGAVA, el cel  s’obrí, i l’ESPERIT SANT baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel: TU ESTS EL MEU FILL, el meu estimat, en qui m’he complagut (Lc  3,21-23)   Joan: L’endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: MIREU L’ANYELL DE DÉU, el qui treu el pecat del món. És aquell de qui vaig dir;: Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo ell ja existia. Jo no el conexilla; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel. Joan testimonià encara: Aquell damunt del qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa ÉS EL QUI BATEJA AMB ESPERIT SANT. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el FILL DE DÉU.    A ON HAURÀ DE DUR-NOS AQUESTA VOCACIÓ? ¿Ens adonem com es combinen paradoxalment en la crida: GOSADIA i HUMILITAT, OBEDIÈNCIA i LLIBERTAT : nova galàxia, món inèdit de valors: hom ha d'abandonar postures AUTÒNOMES  o de TANCAMENT EN ELL MATEIX... per una referència constant a DÉU i als GERMANS...   Què ens faràs veure, Senyor , en aquest cicle de l'any litúrgic, fins el proper Advent?