Nadal - Segon diumenge

Vida i llum  Acabem de proclamar la introducció de l’evangeli segons sant Joan. Com sovint passa, les introduccions s’escriuen al final dels escrits, de les obres. La de l’evangeli de Joan, també. I se’ns transporta als orígens que no tenen inicis; el que nomenem com l’eternitat, la misteriosa eternitat. I se’ns parla de la identificació de Déu amb la seva expressió. Déu amb la Paraula de Déu. O dit d’una altra manera la identitat divina del Pare i del Fill. I en Ells, sens diu que  hi havia la vida i la llum per a nosaltres.  I és aquesta vida i aquesta llum que el Fill ha portat al nostre món: Déu,  vida i llum, ha fet estada entre nosaltres, ha plantat la seva tenda, el seu tabernacle entre nosaltres; més encara: s’ha fet carn de la nostra carn. La vida plena de Déu s’ha unit a la vida humana mortal.  I la llum de la vida plena de Déu ha resplendit en la nostra foscor.  Fills i filles  I la vida plena de la Paraula feta carn, ens ha fet esdevenir fills i filles de Déu, ens ha fet néixer de nou a una vida nova, no per voler humà,sinó  per voler de Déu. Hem nascut de Déu mateix i a la vida de Déu mateix!. D’aquí que Pau prorromp en una gran acció de gràcies, tal com hem escoltat en la segona lectura, perquè Déu ha volgut, per amor, que nosaltres esdevinguéssim veritables fills i filles d’Ell.  La introducció de l’evangeli ens ha dit també que Ell era la llum; la llum que ha resplendit  en la foscor; en la foscor del nostre egoisme, en la foscor de la nostra desorientació, en la foscor del pecat, en la foscor de les llumenets enganyoses que tan sovint ens enlluernen. I per Ell s’han manifestat, encara que sigui de manera aproximada, segons la mesura de la nostra condició humana, qui és i com és Déu. I se’ns ha orientat per seguir el veritable camí que condueix a Déu, a l’autèntica vida.  Revelació de Déu  Per això acaba  dient que Déu ningú no l’ha vist mai, Déu–Fill és el qui ens l’ha revelat. Ell és la llum del camí que porta a la Vida veritable de Déu. Més endavant, l’evangeli posarà en boca de Jesús: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida, ningú no va al Pare, sinó hi va per mi”. El camí de Jesús, com a home entre els homes i dones, és el nostre camí  Podríem acabar, amb paraules de Pau, que abans també hem escoltat, demanant al Senyor que il·lumini “la mirada interior del nostre cor perquè coneguem qui és Ell i a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades, quina heretat ens dóna”.  Ben units a Jesús, fet aliment per a nosaltres, fem d’aquesta eucaristia una conscient i sincera acció de gràcies a Déu.