Temps Pasqual - Cinquè diumenge

Ja estem a punt d'acabar aquest temps pasqual, però la Pasqua ha de durar tot l'any. És com l'aire que respirem, si de veritat volem viure com a cristians, seguidors del Crist ressuscitat . La Pasqua (Pesakh, en hebreu) és el pas a pas de cada dia.Pas del dubte a la feAls deixebles de Jesús els hi va costar molt de creure en el Crist ressuscitat. No el reconeixien i el confonien amb un foraster, un fantasma, un desconegut... Les dones van guanyar als homes. Hi van creure abans. Però un cop passat el tràngol, es van llençar a estendre la fe arreu del món, com ens mostra avui el llibre dels Fets del Apòstols: "Pau i Bernabé reuniren la comunitat per anunciar-los (...) que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus"No els era  -ni ens es fàcil tampoc  avui a nosaltres- de creure "en un cel nou i una terra nova", com ens diu el llibre de l'Apocalipsi. La Pasqua no és tan sols l'anunci increïble que Jesús ha ressuscitat, sinó que amb Crist tota la humanitat ha ressuscitat. I això encara ens resulta més increïble. Un conte de fades massa bonic per a ésser veritat. Aquell Emmanuel de Nadal és i serà "el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que és-amb-ells (...) Jo faré que tot sigui nou" .Pas del desencís al compromísSí, ja ha començat un món nou, però encara no ha arribat a la plenitud. Aquest temps entremig -entre el "ja" i "l'encara no"- és el nostre temps, el  que tenim per viure i expressar lanostra fe. El temps del creient, el dia a dia del nostre compromís cristià. El neoliberalisme d'avui ens vol fer creure  que hem arribat a la fi de la història i que vivim en el millor dels mons, però el segle XX passarà a la història com el segle més cruel de tota la història humana. I el XXI? Falten 1.000 dies per complir els objectius del Mil·lenni (el 2015) i acabar amb la pobresa, la fam, el canvi climàtic, l'analfabetisme, la desigualtat de gènere,... Podem fer-ho, però ho aconseguirem?L'Apocalipsi és el llibre de la resistència que la comunitat de Joan feia servir per mantenir-se fidels en la fe ja que sabien que "per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions".I ho vivien així, amb fe, com ens diu Pere Casaldàliga: "Hem d'estar amb els perdedors, segurs de la victòria final".En el sopar de comiat, Jesús ens ha deixat la contrasenya per entrar en el programa: "Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres"  I els primers cristians , en mig d'un món tan egoista i paganitzat que no desdiu massa del nostre, causaven admiració precisament peraixò: "Tot ho tenien al servei de tots (...) i la gent sentia un gran respecte"(Ac2, 43-44)Avui, en canvi, "L'amor és un fenomen marginal en la societat contemporània" deia Eric Fromm. En lanostra cultura líquida, no hi creiem massa.Per això,  el logo de l'amor cristià  és servir i lluitar contra tot allò que deshumanitza.Així, doncs, els creients avui tenim un gran repte i una gran oportunitat. M'ho diu amb paraules senzilles una religiosa cubana, Hilda, en una carta: "La esperanza cristiana no excluye la cruz de lo que no se puede aceptar, però cree en la posibilidad de lo que aún no se ha logrado. Som-hi, doncs, com ens recomana el nou Papa Francesc, en el seu missatge Pasqual d'enguany: "Acollimla gràcia de la Resurrecció de Crist,  deixem que la força del seu amor transformi les nostres vides i ens faci instruments de la seva misericòrdia perquè floreixi en el món la justícia i la pau".