Temps Ordinari - Tercer diumenge

1. Quina predicació de Jesús tan curta !Tan curta que a l' evangelista Marc l' hi cap tota en un sol verset del seu evangeli. Jesús surt de la quietud esmorteïda de Natzaret, el seu poble, com un possés (sí, posseït per la força de l' Esperit de Déu i per la notícia que Joan està empresonat), i ens diu quatre coses ben dites. Tan ben dites que en elles es pot resumir tot el seu missatge, tota la seva passió. I, a més, dues d' aquestes coses i pensaments les viu com una revelació que ve de Déu, del Pare: "S' ha complert el temps" i "el Regne de Déu és a prop". Les altres dues: "convertiu-vos" i "creieu en la bona notícia", són com una exigència que nosaltres hem d' assumir. Presses? Neguit? O simplement el seu desig més entusiasta de què nosaltres participem de la seva inquietud? Ellsap perfectament que "les coses del cor" són normalment lentes, com el creixement d' una planta, o la vinguda d' una nova primavera per a l' esperit. Però cal posar-hi fil a l' agulla. Com deia Lope de Vega, tot reflexionant sobre la nostra mandra, la nostra feble llibertat i la pocaresponsabilitat: "Mañana, mañana, y nunca mañanamos." Es tracta, no de presses,sinó de decidir-nos per la plenitud a la qual estem cridats. Les presses les tenia Jonàs amb l' amenaça de la desfeta de Nínive. Jesús és "una altra cosa..."2. El Regne de Déu és a prop És l' obsessió de Jesús. No la seva tesis doctoral evangèlica. No la propaganda que ha de sortir a les pantalles mediàtiques dels àmbits clericals d' aquell temps. No posarà anuncisa les parets del Temple o a les portes d' entrada de les sinagogues que ell visitarà per tot el país. I, evidentment, no farà servir "Ràdio Messíes" per anunciar la seva vinguda, que ja ha arribat. És el secret del seu cor. I ens el vol confiar. Ens vol convèncer que estem equivocats quan creiem que el món s' ha de construir amb aquests elements explosius: l' amor al diner, l' egoisme que s' amaga dins nostre, la prepotència i el menyspreu pels altres. Així no anem enlloc.  No! Ens comunica un secret. Ell sí que coneixia un dels textos més meravellosos del Deuteronomi,quan parla de la Llei: "Aquesta Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui serà capaç de pujar-hi per fer-nos-la conèixer icomplir? La paraula que et dono és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la."Jesús tenia el missatge del seu Evangeli al cor i als llavis. I ens el vol comunicar amb totl' entusiasme d' una persona que només vol que "tothom tingui vida i la tingui a desdir." Vol que el món estigui regit per l' amor, l' amor en totes les seves manifestacions: bellesa, justícia, pau i demés actituds que fan que els homes i dones s' hi trobin bé. Vol que siguem homes i dones que trepitgen la terra, però amb la mirada interior fixa al cel, a la llum de la veritat de Jesús.3. Una vegada més la conversióPerò ja se sap; nosaltres sovint ens fem l' orni, o mirem cap a un altre cantó, com si la cosa no anés amb nosaltres. Com si el Regne de Déu només fos per a uns quants il.luminats, generosos, profetes, valents... Ja ho sabem, ja. Però ens manca donar encara una volta més al cargol de l' exigència i la generositat. Que bé que va dir-ho aquell: "El camí més llarg és el que va del cap al cor; del saber a l' assaborir; de la idea a la passió; de la teoria a les mans." Això sí que és una "conversió" molt especial...  No confonguem la conversió amb els posats tristos i el fre de mà a les causes nobles. Si Jesúsens va dir que "quan dejunem ens perfumem el cap" i l' ànima, ara que ens demana "convertir-nos" voldrà dir que instal.lem en el nostre cor la joia d' estimar, de treballr per les causes del Regne de Déu, de sembrar petites llavors de bondat. Aquí rau el secret de la veritable alegria. Com Maria de Natzaret que, quan li caigué al damunt la força i responsabilitat del seu "sí!", va confiar en el Senyor, cregué en la Bona Notícia, i es va omplir la boca de "magnificats i benediccions..."