Oi que m'entens? Oi que m'explico?"Cadascun els sentia parlar en la seva pròpia llengua" (Ac 2,6)Deixeu-me avui començar amb una reflexió personal. Una reflexió que ens caldria fer els qui prediquem, els qui presidim ordinàriament les Eucaristies, els qui ens movem en el presbiteri, més que no pas asseguts als bancs, com el cristià, feligrès pacient i benvolent de les nostres eucaristies dominicals... La meva mare va morir no fa gaire, ja centenària, i jo solia acompanyar-la, sobretot els estius, a les misses d'un poblet de la Costa Brava o a d'altres indrets. Això d'anar a missa, no pas presidir-la, em va fer reflexionar sobre la benvolença dels nostres fidels dominicals, que escolten, callen, però no sé si entenen el nostre llenguatge. En un món i cultura de zàpings, videojocs i comandaments a distància, on les classes magistrals a les escoles i universitats van desapareixent, no podem sotmetre als nostres fidels a sermons llargs i feixucs. Sort en tenim, a les nostres esglésies, que els fidels no tenen comandament a distància per canviar l'escenari i el predicador. Ens convindria sovintejar l'autocrítica o la crítica fraternal de les nostres prèdiques i litúrgies, seure més sovint com cristià de peu, als bancs de les nostres parròquies i esglésies per revisar si, malgrat intentem explicar-nos, ens entenen. No pensem que el dia de Pentecosta quan Pere s'adreçava als congregats succeí cap miracle, ni prodigi excepcional. Pere i els apòstols per predicar l'evangeli no adoptaren un llenguatge críptic, ni un argot apte solament per a iniciats, sinó una parla planera i senzilla que no era altra que l'idioma quotidià, de la vida corrent, l'idioma en el qual la gent ens diem "bon dia" i "bona tarda". Ara bé, aquest idioma els apòstols el feien servir amb tanta convicció i amb tant entusiasme que l'entenien tots, fins i tot els estrangers.Preguntem-nos avui, dia del Esperit, si veritablement ens fem entenedors als nostres feligresos. Potser sí que ens expliquem, però potser no ens entenen; la Pentecosta podria ser, per a nosaltres, predicadors, la diada de fer-se entendre, la diada que ens emplaça a explicar l'evangeli de manera que estigui a l'abast de tothom,especialmente de la gent més senzilla. Una ràpida enquesta a peu de carrer, a peu de porta d'església a la sortida d'una missa de diumenge, preguntant "què ha dit avui el mossèn en el seu sermó, fa ben poca estona", potser ens obriria els ulls!Rebeu el do de l'EsperitL'Esperit, l'Esperit Sant, ens queda sempre com quelcom nebulós i llunyà. Què van rebre aquells deixebles per Pentecosta? Potser és difícil comprendre què és l'Esperit, però és clar entendre com actua aquest Esperit.De vegades diem de les persones: "Aquest té un esperit comercial, esportiu, un esperit competitiu, aventurer, dialogant". Són característiques d'un tarannà innat o adquirit que marquen la manera de ser i actuar de les persones.L'Esperit és el tarannà del cristià, una manera d'entendre la vida, de viure la fe i donar testimonide l'Evangeli, que el neguiteja per dins i li dóna aquell coratge i valentia que va transformar aquells deixebles amagats i porucs en homes agosarats i valents per canviar el món i predicar la bona nova de l'Evangeli.Aquest Esperit que dóna sentit a la vida, que dóna un estil de vida al cristià és el que van rebre els apòstols , que després de la partença de Jesús estaven arraulits i acoquinats, però, quan invocaren l'Esperit de Jesús promès i aquest respongué traient-los la son de les orelles i la pusil·lanimitat de l'ànima, es posarem dempeus disposats a viure i a anunciar arreu la joia de ser seguidors de Jesús i del seu Evangeli. Tothom els va entendre. Aquest tarannà, aquest esperit -Esperit- que movia els apòstols el van també aprendre i viure lesprimeres esglésies cristianes, aquelles primeres comunitats, que en preparar-se per a la festa de Pentecosta, ho feien demanant amb fervor i insistència que l'Esperit de Jesús els concedís el do de donar un testimoni entenedor de llur fe (Martí Amagat).Demanem-ho, avui, per a tots nosaltres!