Temps Pasqual - Sisè diumenge

El conflicteEl conflicte i una discussió no pas petita en l'Església d'Antioquia, acabem de llegir, va provocar la reunió del primer concili de Jerusalem. La lectura dels Fets dels Apòstols, suma de dos fragments triats, ressalta la missió d'anada i la de tornada de Pau i Bernabé decidides per cada una de les dues comunitats, d'Antioquia i de Jerusalem, però passa per alt el fet que també en el mateix concili la discussió es va fer molt viva. La qüestió de fons era, si per a ser cristià calia circumcidar-se, és a dir, també fer-se jueu. La solució del conflicte derivà directament i conjunta de l'Esperit Sant, dels apòstols, dels preveres i de tota la comunitat reunida. Podríem dir que l'Església en pes sota la guia única de l'Esperit Sant va acollir la universalitat de la fe en Jesús. L'Esperit Sant, en efecte, segons el testimoni de Pere, no havia fet distincions a l'hora d'abocar-se sobre pagans i jueus.A dos mil anys de distància hi ha una colla de temes de conflicte que requereixen escoltar el clam de l'Esperit Sant dins l'Església. No és el menys important el de la realització efectiva de les humils i obertes propostes del darrer Concili. Caldria afegir-hi un bon llistat de qüestions i de signes dels temps que la societat moderna i la mateixa comunitat plantegen. Més d'un teòleg actual arriba a preguntar-se com és que avui no s'escolta l'Esperit. El DefensorEntre els molts títols i imatges de l'Escriptura que apropen a la persona i a l'actuació de l'Esperit Sant cal destacar la d'Advocat o Defensor molt usat per sant Joan. Déu Pare l'envia després de la partida de Jesús, de manera que els creients no quedin orfes. Els defensarà davant dels tribunals i també contra l'enemic, Satan, el pare de la mentida.Justament l'evangeli d'avui subratlla dos trets molt importants d'aquesta defensa: ho ensenyarà tot i recordarà les paraules de Jesús. De manera que aquesta referència a Jesús permetrà discriminar si una inspiració o actuació ve de l'Esperit o no ve de l'Esperit.Es poden, per tant, abordar els reptes i conflictes insinuats en el punt anterior amb aquesta regla preciosa: recorden Jesús i la seva manera de fer? L'estadaLa lectura de l'Apocalipsi descriu d'una manera exuberant la Jerusalem celestial. Recorre a l'or i a tota mena de pedres precioses per descriure la magnificència de les portes i muralles i la plaça major i tota l'edificació grandiosa. En aquesta ciutat no hi ha temple. El Pare és el temple. En aquesta ciutat no hi ha ni sol ni lluna, perquè Jesús n'és la llum.No capgiréssim les coses i no convertim la imatge en l'ésser i l'ésser en la imatge. Com construïm la nostra imatge terrenal de la Jerusalem celestial? En quina mida substituïm l'habitació de les divines persones per les pedres i l'ostentació? El secret d'aquesta ciutat tan absolutament lluminosa és que Déu hi habita i Jesús hi fa llum. L'evangeli que hem llegit ens diu com es produeix aquesta estada de Déu en els creients. Ja en l'evangeli de Mateu Jesús havia invitat a escoltar la seva paraula i a posar-la en pràctica, afirmant que això era construir realment sobre roca. En Joan ho acabem de veure, en el context del darrer sopar, encén els cors dels deixebles relligant llur amor al fet de fer cas de les seves paraules. I no s'atura aquí, sinó que els expressa clarament que aquesta conducta desvetllarà l'amor del Pare. Com a conseqüència impensable d'aquest amor diví rebla la seva proposta amb la promesa de fer estada el Pare i Ell en el fidel. La Jerusalem celestial revelada a l'Apocalipsi és aquí i ara en la mida que el poble de Déu per amor a Jesús fa cas de la seva paraula. En Sant Ignasi ressonen encara aquestes paraules evangèliques, quan es proposa en tot estimar i servir, demanant a canvi només l'amor i la gràcia de Déu. Les comunitats i els creients rebem avui aquest meravellós encàrrec de construir la Ciutat habitada per Déu amb aquest fer cas de les lluminoses paraules de Jesús.