Seduït pels Evangelis joànics de Pasqua del cicle C Un moviment irreprimible -tal vegada de l'Esperit- em requereix fixar l'atenció en l'oferta d'aquests diumenges joànics de Pasqua, amb el del dimarts de la 1ª setmana (conjunt Jn 20-21):1. PRELIMINARS del Sepulcre buit, amb l'ansiosa recerca de Mª Magdalena i visita al sepulcre de Pere i del Deixeble que Jesús estima. Es mostra Vivent a Mª Magdalena. -i, també, el mateix diumenge de Pasqua, als deixebles, sense Tomàs; el dia vuité, ja amb aquest vehement apóstol, tanca aparentment -amb un epíleg (20,30-31)- el seu Evangeli. Tot això, més la lectura del 2ºn dimarts, és l'oferta de la 1ª setmana litúrgica (cap.20) 2. Reobre el relat -en una mena d'APÈNDIX- al cap 21 (3r diumenge i tema d'enguany); és l'episodi de la pesca al llac de Galilea, amb les figures de Pere i el Deixeble que Jesús estima. El 4art Evangeli focalitza la relació d'ambdós deixebles. La BARCA -com a àmbit d'Història de l'Església i de la Presència del Crist- remet a la imatge lucana del CAMÍ i l'HOSPITALITAT d'Emaús, cloenda del seu Evangeli. Suggerent en tots dos un símbología eucarística: Jesús parteix el pa - prèvia preparació de l'àpat.Faig un senzill recorregut per la riquesa dels textos Joànics de la Pasqua20,1-10 : el sepulcre buit: Mª Magdalena, Pere, el Deixeble i acepcions graduals en grec del terme VEURE -Mª Magdalena: diumenge, de bon matí va al sepulcre i veié = blépei (visió més emocional) la pedra correguda; se'n va corrents a trobar:-Pere i l'altre deixeble, que van sortir cap al sepulcre: corrien tots dos junts, però-el Deixeble CORRIA MÉS i s'avança (ho remarca 4 cops), s'ajup i veié = blépei aplanat el llençol, però el mocador lligat a part-Simó Pere, que el seguia, entra i veu = zeoréi (com si fos un notari) el mateix .-Llavors va entrar el Deixeble -que havia arribat primer- ho veiè = eíden (intel·ligència cordial i cor intel·ligent, que el fan copsar el sentit del signe) i CREGUÉ. El Deixeble parla del llençol d'amortallar i del sudari: la Història refereix el llarg recorregut d'aquesta tela que, des de Jerusalem passa al nord de Turquia i Constantinopla -on fou robada per un noble francès quan les Creuades-. Duta a Lirey i poc després a Chamberi (Saboia); més endavant -i un tant rocambolescament- a la capital de la dinastía, Torí. A les postrimeries del S XIX la fotografia va lliurar la gran sorpresa: es tractava d´un negatiu, mentre que el clixé palesà el positiu, d'acord amb totes les dades de la Passió. Aquest dies es fa l'ostensió de la SINDONE a Torí.-Pere i el Deixeble se'n tornen a casaSegons la densitat del VEURE en cada personatge, els mots grecs empleats es diferencien.Es queda únicament Mª Magdalena, PLORANT (ho remarca 4 cops), vora el sepulcre, com abans al peu de la Creu. Mentre plorava s'ajupí per mirar dins del sepulcre i veié - zeoréi- dos àngels, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús. L'autor pensa en el Propiciatori de l'A.T. (Ex 25,17ss) = cobria l'Arca de l'Aliança i amb dos querubins a cada extrem... allà et vindré a trobar = Crist Ressuscitat sustitueix el Temple en el 4ªrt Evangeli i és l'únic i veritable Propiciatori.El 4ªrt Ev. comprén la situació de Mª Magdalalena en perspectiva de la dona Sunamita del Càntic dels Càntics, cercant l'Amat. Veure el Càntic Espiritual de S. Joan de la +. També la recerca -amb plors- del Llibre d'Amic i Amat de Ramon Llull. La tomba es troba en un Jardí i Jesús ve a trobar Mª Magdalena i, tal com YHWH -que es passejava pel jardí del Paradís a la recerca dels primers pares-. Reconèixer el Crist Vivent és do de la Gràcia; Crist se l'acosta i ella pensa que és l'hortolà del Jardí: Dona, per què plores? QUI BUSQUES?. Al 4rt Ev. també ho pregunta Jesús als primers deixebles que, tímids, segueixen les seves passes i els pregunta -Què busqueu?. La seva resposta propasa una altra questió: -Rabí, on t'ESTÀS?: -Veniu i ho veureu (1,37-38). També nosaltres som interrogats i convidats a fer aquesta experiència.i se'ns examina per la pregunta. Un altre deixeble -Judas- serà interrogat: Què busqueu?: amb un bes m'entregues?.Li diu Jesús, el Crist: -MARIA!. Ella. es gira: RABBUNI! -emfàtic de Rabbí-Mestre-. Només ella i el cec Bartimeu (Mc 10,46-52) gosen expresar-se amb aquesta intimitat, sabent-se coneguts pel seu Nom més propi. La invocació del NOM de Jesús, Senyor, conforma el nucli de l'espiritualitat. Jesús li diu (com a la Sunamita del Càntic): -Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los...tot convertint-la en l'apòstol dels Apòstols i els anunciava: HE VIST (eóraka) EL SENYOR (Kyrios). També els va contar el que ell li havia dit. 20,19-29 Jesús, el Crist, S'APAREIX als deixebles el mateix diumenge de Pascua.Tancats en el lloc on es trobaven per por dels Jueus, es posa al mig del grup; els tranquil·litza, tot desitjant-lis la PAU. Mostrar les ferides de mans i costat expressa el fil de la CONTINUÏTAT identitària entre JESÚS de Natzaret i el CRIST Vivent. La manera de presentar-se remarca també la DIFERÈNCIA: per la seva Humanitat DIVINITZADA. S'alegraren de VEURE (idontes) el SENYOR (Kyrios).Interessa en particular descubrir la plenitud de la nova situació: fa partíceps als Apòstols de la MISSIÓ que el Pare l'havia confiat i, en particular, materialitza el DO de l'ESPERIT SANT que els havia guanyat a la creu. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: -Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i VA LLIURAR L'ESPERIT. Remarca l'Evangeli que aquests moments eren de preparació de la Pasqua, comportant el sacrifici dels anyells per la celebració: Mireu l'anyell de Déu que lleva el pecat del món -Bon PASTOR i, alhora, ANYELL del sacrifici-. Per evitar que els cosos quedessin exposats, precipitaren la mort dels ajusticiats, però en veure ja sense vida a Jesús, no li trencaren les cames (tal com a l'Anyell del convit litúrgic), però un dels soldats li travessà el costat amb un cop de llança i, a l'instant, EN VA SORTIR SANG i AIGUA: Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l'aigua i de la sang- i l'Esperit EN DÓNA TESTIMONI, ja que l'Esperit és la veritat. Així, són tres els qui donen testimoni: l'ESPERIT, l'AIGUA i la SANG: tots tres CONCORDEN... Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida està en el seu Fill (1 Jn 5,6-8.11b-12).Tomàs té mala prensa: no era amb els deixebles el dia de Pasqua., i va titubejar i posar condicions per a creure's aquell Hem vist el Senyor dels altres: Si no li veig (ído) a les mans la marca dels claus.. i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas. Tanmateix Tomàs no era pitjor que els altres: ells, tampoc, no haguessin cregut. Al cap de vuit dies, i al mateix lloc, eren amb Tomàs tots els deixebles... Després diu a Tomàs... Porta el dit aquí i mira'm (íde tas jeiras) les mans.. No siguis incrèdul, sigues creient - Senyor MEU i Déu MEU = l'acte de fe personalitzat. Jesús li diu: Perquè m'has VIST (oti eorakás me) has cregut?. Feliços els qui CREURAN SENSE HAVER VIST! (oi mé idóntes).Només el Deixeble que Jesús estimava compleix una tal condició: Recordar la seva actitud quan, entrant a la tomba, RECONEIX en els SIGNES la realitat del Crist VIVENT.EPÍLEG (20,30-31) Cloenda de l'Evangeli: Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres SIGNES (semeía) prodigiosos (pel 4ªrt Evang. és incorrecte anomenar-los miracles. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè creieu que JESÚS ÉS EL MESSIES, el FILL DE DÉU i, creient, tingueu vida en el seu nom.APÈNDIX (21,1-25). Possiblement afegit per un deixeble de l'auctor; sustancialment manté les idees i l'estil joànic. No és fàcil determinar la frontera entre la Pesca miraculosa de Lluc 5,4-10, al començament del ministeri a Galilea -segurament en relació amb la superposició del Crist gloriós en la Hª de Jesús de Natzaret-: l'Esperit us ensenyarà a interpretar el sentit del Jesús històric i a remarcar la continuitat de tots dos.1. La barca eclesial (21,1-14): Hom veuria un flash de la Hª de l'Església i coexistencia jeràrquica (Pere) i del carisma (Deixeble, que Jesús estima). Subtilment demanarà a Pere -previ l'examen de l'amor- que Simó-Pere esdevingui també deixeble (v.19) i no -només- primat.-Me'n vaig a pescar - Nosaltres també venim amb tu: Sortiren, doncs i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Retenir que -habitualment- les aventures dels Apòstols a la barca, sense Jesús o adormit (Mc 4,35 ss.) tenen un tint i caire dramàtic; l'escriptor evangèlic remarca, que Jesús -entretant- prega per ells al Pare en la solitud, o ve a ells caminant sobre les aigües. Fins i tot sorprèn que un cop i, després d'una multiplicació dels pans, Jesús els hagi d'obligar (Mc 7,45ss) a pujar a la barca, mentre ell es retira a un lloc solitari on pregui (per ells): aquesta presència, invisible als ulls dels deixebles és tema recurrent als Evangelis.Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el Llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. No crec forçar el text si -el que segueix- (també a Lluc, quan no s'interpreta com a suggeriment de l'Eucaristia) -Nois, no teniu res per menjar? -NO. -Tireu la xarxa a la dreta de la barca. El deixeble que Jesús estimava, intueix el conjunt de la situació i s'adreça a Pere: ÉS EL SENYOR! -només pot ser el Senyor!-. Ha parlat el carisma, fent ús dels sentits espirituals i és reconegut pel líder, Pere.APARICIÓ a la riba del Llac: l'escena que segueix a aquestes paraules del Deixeble, posa en marxa tots els recursos i, primer de tot -mai millor dit- es mulla l'autoritat (Pere), que es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns 100 metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren (blépousin) pa i unes brases amb peix coent-s'hi. Jesús els diu: -Porteu peixos dels qui acabeu de pescar. Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos -n'és l'últim responsable: eren 153 peixos grossos.- Tot i haver tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Tal vegada el 4t Evangelista tingui present una dimensió simbòlica de l'Església -també quan sortejaren la túnica sense costura de Jesús (19,23-24)-. Els deixebles, fidels a la Paraula del Senyor, han de preservar la unitat malgrat la diversitat de llurs procedències i cultures: una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare...sense ruptures ni cisma.Jesús els digué: VENIU A MENJAR... Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. Aquesta fou la 3ª vegada que Jesús es va aparèixer. Diria que l´àpat correspon a la multiplicació dels pans i peixos i corresponent discurs sobre el Pa de Vida (cap.6)- tal com en el cas de Lluc amb els Deixebles d'Emaús guarden relació amb una mena d´Eucaristía pasqual, en tant que la de Dijous Sant anticipava l'entrega del Divendres a la creu i al reeiximent Pasqual . També el lliurament de l'Esperit quan Jesús mor, té el corresponent alenar damunt dels Dotze del Crist Vivent, quan s'apareix als deixebles el dia de Pasqua. No oblidem el sistema Joànic, curull de subtils suggeriments i inclusions.2. Jesús i PERE: examen de l'amor i promesa de pasturar les seves ovelles. En els tres cops de la pregunta i missió que Jesús pronuncia respecte a Simó i la resposta de Pere, les petites diferències de vocabulari no modifiquen el sentit general del text. Per altra banda la seva repetició vol compensar les impetuositats verbals de l'apòstol i la triple i covard negació.Pere confessa el seu amor, sense pretensions de ser millor que els altres i recórre al coneixement dels cors que posseeix Crist.L'autor d'aquest epìleg, escrit uns quants anys posteriors a la mort de Pere, sap que Simó va morir amb un suplici que, aquí, Jesús anuncia. Per l'autor de 13,36 Jesús feia al·lusió a la mort de Pere. Estendre les mans, és possible evocació de la mort en creu.Després d'aquesta paraula, el diu : SEGUEIX-ME - ‘Akolouzei moi, que és el propi d'un deixeble de Crist.3. El deixeble que Jesús estimava, com a testimoni que roman. PERE i el DEIXEBLE estimat.La relació entre tots dos deixebles exigiria un estudi per llur rotunditat i, alhora, pels múltiples matiços representatius de la perspicàcia, intel·ligència espiritual, etc del Deixeble: Llavors Pere es va girar i veié (blépei) que darrera seu venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que (...) Fins aquest moment el Deixeble es manté fidel al seu vocabulari esencial: Senyor, i d'aquest què en serà? Si vull que es quedi (MENEIN) fins que jo torni (es tracta del Deixeble que Jesús estimava (...) què hi tens a dir?Cloenda i rúbrica del Deixeble escriptor de la 1ª Carta de Jn:-Aquest és el deixeble que dóna TESTIMONI (martiría) de tot això. Ell ho ha ESCRIT (kai o GRÁFAS tauta) i sabem que el seu TESTIMONI (e martiría) és VERITAT (alezén estín).