Temps Ordinari - Sisè diumenge

Avui, sisè diumenge d'aquest període de temps tranquil  -"ordinari", en diem- entre Nadal i Quaresma, a molts llocs no serà gens tranquil. Potser, a alguns llocs, serà un  diumenge ple de soroll, de disfresses i màscares. Més innocents i simpàtiques... o menys. A d'altres llocs potser tampoc no ho serà. Però per altres motius molt més dramàtics i essencials. Pensem a Haití. A països amb conflictes. A països víctimes de desgràcies naturals...Avui celebrem també la campanya de Mans Unides, per prendre consciència i sumar esforços per lluitar contra aquesta fatal conseqüència de l'egoisme i la injustícia. Aquí estem. A les portes del temps fort de la Quaresma. A les portes del temps fort de fer-nos preguntes i deixar-nos qüestionar.  Així estant, ens trobem aquestes paraules de Jesús. Irrenunciables, ben clares, captivadores  i... potser un xic incòmodes, ves a saber.Ens trobem les benaurances de Lluc. Seguint el relat ens trobem: Jesús. És a dir: la presència de Déu que salva. L'Emmanuel. Déu mateix entre nosaltres. No és un mestre-filòsof més. No és un d'aquests predicadors que repeteixen la lliçó   apresa, ni donen receptes per aplicar automàticament i sentir-se bé. Jesús. La Paraula feta carn. Baixant de la muntanya. Baixant del lloc on (tradicionalment) es manifesta Déu, tot revelant-se. A la plana. On estan els pobles i les viles. On viuen els homes i dones cada dia. On té lloc la vida quotidiana i diària. A la plana. On s'escauen les coses "sense relleu".Parlant a un grup gran de deixebles. Un grup extens i divers. El segueixen. O el volen seguir. S'interessen per Jesús. Potser -ves a saber- estan en diferents moments i tessitures. Sembla que Jesús es dirigeix ben directament als deixebles. No vol ni demostrar res ni convèncer ningú de res. Tan sols, a qui vulgui seguir-lo, li comunica aquesta Bona Notícia. Aquest anunci i denuncia. I els diu... el que potser ningú no havia dit abans. Ni ells mateixos esperaven. Els parla amb paraules senzilles i clares. Contundents. Sobre la vida i la manera de d'enfocar la pròpia vida. La vida es pot viure i entendre des de la carrera per pujar, per dominar, per afirmar-se i enfortir-se ... o des de l'opció de la fraternitat i la solidaritat. La vida es pot mirar de moltes maneres. Vosaltres, -que voleu ser deixebles meus!- adoneu-vos que Déu mateix la mira des del costat dels "perdedors", dels qui són trepitjats, dels qui la passen magra, dels qui no compten, dels qui no estan "de moda". Adoneu-vos que, sí, us podríeu conformar amb anar tirant, amb acumular i disposar. Amb assegurar-vos pel vostre compte i amb els vostres rebosts. Amb buscar l'admiració i l'enlluernament. Però ... no és això, companys. No és això. Viure, tal com Déu ens ha somiat... és una altra cosa. Tota una altra cosa. Cal mirar-la des d'una altra banda. Viure és més que funcionar.I, ai! quina pena si us conformeu i teniu prou amb passa-ho bé. Ai!, quina pena si teniu prou amb anar amb les butxaques plenes. Ai, quina pena si ja us està bé una vida anestesiada i fugissera que se us escapa de les mans... sense viure-la ni donar vida. Ai, quina pena si ja us està bé d'entretenir-vos i passar l'estona. Certament, la vida es pot viure com una benedicció, plena de possibilitats  i donada a la vostra llibertat i la vostra responsabilitat. O com un fatalisme absurd i sense horitzó. Vosaltres, amics, adoneu-vos i trieu la benedicció. I ells també poden entendre com a bons entenedors: Mireu, aquest sóc jo. Aquesta és la meva vida. La meva fotografia. I, per això mateix, companys, aquest ha de ser el vostre programa de vida. El vostre horitzó. L'opció a fer. Ben conscientment. L'atmosfera en la que viure i respirar. Sembla que la Bona Notícia de Jesús, per a nosaltres, avui,  és aquesta. La mateixa que va ser-ho per aquell grup de deixebles d'aleshores. Per a nosaltres, ara. A les portes de sentir la crida quaresmal a obrir el ulls, adonar-nos i rectificar el que calgui.