"Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües".Amb aquestes paraules el llibre de l'Apocalipsi ens situa en la festa d'avui. És la consciència de l'Església primera que sap que els seus membres són sants, és a dir, compromesos, consagrats, fidels a l'Evangeli, que tot això vol dir la paraula "sant". Seria bo aprofundir aquest sentit que ve del verb "sancio" i del adjectiu "sancitus", que significa "sancionar" una manera de ser, ser-li fidel, compromís amb una línia de conducta; en aquest cas, seguint l'Evangeli. Això eren els "sants".Aquestes persones, homes i dones d'arreu, han estat fidels al missatge de Jesús i, per això , el Senyor els qualifica de benaurats. Hem sentit tantes vegades les benaurances de Mateu, les 9 benaurances i n'hem d'aprofundir el seu sentit.En primer lloc, el sentit Trinitari. En segon lloc, el sentit cristològic i en tercer lloc, el senti moral. Perquè el sentit moral no n'és el primer.El sentit Trinitari d'aquesta festa ens fa aprofundir que el ser "sant" ve de Déu, del do gratuït de la seva gràcia, del seu Esperit que ens ha estat donat: "l'amor de Déu s'ha difós en els vostres cors per l'Esperit Sant que us ha donat". I, per això, diu Pau que la nostra esperança no quedarà mai confosa. Que no serem vençuts, com no ho han estat tants homes i dones al llarg dels temps, especialment els màrtirs.El sentit Cristològic ens porta a aprofundir com l'Evangeli de Jesús de Nazaret és l'inspirador de la nostra conducta: són la seva Paraula i la seva Vida la llum que porta endavant la nostra acció. I torna a ser el seu Esperit el que "ens conduirà a la Veritat tota sencera".Finalment, d'aquestes dues fonts de vida interior i eclesial i social, naixerà la nostra conducta, la vida "moral", aquesta vida concreta, quotidiana, que ha fet de "Tots els Sants" - i de cada un en el seu lloc - un model per a les nostres vides segons l'Evangeli. En aquesta vida moral, tots els sants, que commemorem, ens van deixar un exemple de solidaritat i de vida comunitària amb la gran comunitat dels fidels, que és l'Església. I un exemple de solidaritat amb els germans i germanes més necessitats i més pobres en tants aspectes com es donen en la vida humana.D'aquí que la festa d'avui sigui un moment fort per demanar aquesta intercessió multiplicada per tantes necessitats com té el món d'avui i l'Església d'avui. Així ho expressa la pregària "col·lecta" d'avui.