Epifania de la Llum dels Cristians d'OrientInterès teològic i catequètic de la tradició bizantina en la celebració del Baptisme de Crist; Es tracta de la primera manifestació pública de Jesús -més que no pas Nadal o l'adoració dels Mags-. La festa s'origina a l'Orient: existeixen testimonis del S. II i es generalitza al S. IV, quan es produeix entre Orient i Occident l'intercanvi de celebrar Nadal/Epifania: el 25 de desembre en tant que el 6 de gener, l'Epifania del Baptisme de Jesús. St. Gregori Nazianzé (c. 329-390) l'anomenà festa de la Il·luminació o de la Llum. Pels PP. Orientals la ignorancia constitueix la major misèria del pecador i, quan Jesús fou batejat, una gran llum brollà de les aigües i s'hi irradià tot al voltant..; així ho canta un antic text.1. La I C O N A d'aquesta -també denominada Teofania de les Aigües- reflecteix les dades del NT: Jesús -aquest cop en la plenitud de la seva conciencia humana- fa una total immersió en l'infern o caverna de les aigües, tot manifestant-se com a primogènit d'una nova Creació i com a Israel de l'Èxode, que passa el Jordà superant, però, les temptacions al Desert de l'antic poble de Déu (que segueixen als Sinòptics). Respecte a la Creació, al Gènesi -com a preàmbul de la setmana inaugural- l'Esperit de Déu planava damunt les aigües primordials, com ho fa una au que cova els ous (també el Colom del Baptisme de Jesús, al 4rt Evangeli 1,19ss., enceta la setmana inaugural de l'activitat de Jesús. A la fi de la narració del Diluvi- un colom anunciava la pau (Gèn 8,11). Pels Jueus -poc avesats a la navegació- les aigües marines eren lloc poblat de monstres (escena de Jonàs) i són presents a moltes icones del Baptisme; Jesús, però, els enfonsa (Haggada de les dues pedretes en el fons del riu, que ell recull i sustitueix per una pedreta blanca, amb un nom nou (Apoc 2,17).El Salvador es posa a la cua dels pecadors per ser batejat (Lluc) fent -nu com Adam- la immersió en els inferns humans (no és tracta d'un turista), passant d'una a l'altra riva -el mon diví- simbolitzat pels tres Àngels de la Trinitat, que entreguen el Fill-Home, al món dels homes en la figura del Baptista -que l'acull, posant-li la mà damunt l'espatlla- vestit amb la tùnica de pell, que Déu va fer a Adam al Paradís després del pecat. És per aquest trànsit que, en moltes icones del Baptisme, Jesús és representat caminant amb fermesa de l'abisme de les aigües cap a l'abisme del seu sofriment i de la mort-resurrecció: He de passar la prova d'un baptisme. Com sento el cor oprimit fins que no l'hauré passada! (Lluc 12,50).D'acord amb la idea del Salm 114,3-6) Jesús -en baixar a les aigües- canvia llur direcció i inaugura el CAMÍ DE L'ANYELL, que entrega i dóna la vida (Jn 1,29 i 36), segons el projecte messiànic del Servent de YHWH (Is 55): Si dóna la vida tindrà molta descendencia -en la línea d'Abraham- de manera que -també nosaltres- podem esdevenir fills,rentant-nos i naixent a les aigües del seguiment de Crist al Jordà, batejats en la seva mort: donar la vida és, per això, donar a llum.El testimoni per part del PARE de la seva FILIACIÓ, aprova el camí de l'abaixament, consagrant -amb l'unció de l'ESPERIT- el seu itinerari enmig dels homes i vestint l'Home de llum: el misteri de Crist -Déu i Home- és, també, el nostre -d'homes divinitzats- i el seu camí -camí de l'Anyell- que s'entrega i triomfa, ha de ser, igualment, el nostre: adoració, seguiment, fer el bé.2. L'Epifania del Baptisme de Jesús comporta dos aspectes: a) d'humilitat = el baptisme a que es sotmet, i b) un altre de glòria = com a testimoni humà del propi Baptista i, un altre, de diví, que donen del Fill, tant el Pare com l'Esperit.
- A) Aspecte d'HUMILITAT de la Teofania:
-JESÚS es sotmet al baptisme de penitència del Baptista. Aquest preparava pel Regne Messiànic i Jesús -abans de la proclamació- va voler recòrrer les fases preparatòries de transformació de l'esperit, que havia de consumar: en nom de tots els pecadors fa el gest públic de contricció.-NOSALTRES, abans d'acostar-nos al baptisme cristià, hauriem de rebre el de Joan = passar per una transformació de l'esperit i per una catàstrofe interior, experimentar una autèntica contricció: vet aquí l'aspecte d'humilitat de la nostra epifania. Tanmateix caldria ultrapassar el limitat horitzó del baptisme de Joan i recordar que vàrem ser batejats-en-Crist, rentats i purificats. El vàrem rebre d'infants, a travès de la fe dels pares. Aquesta gràcia bautismal era primícia i condicional; li calia ser conscientment confirmada i acollida en la llibertat. En aquesta epifania -festa del Baptisme de JESÚS i del NOSTRE, com a renovació i reviscolament de la gràcia- demanem al Senyor que ens torni ESPIRITUALMENT a rentar -ja no pas en la materialitat- dins les aigües del baptisme; que mori la vella i pecadora criatura -baptisme com a mística mort- per tal de fer el pas del mar Roig, que separa la captivitat de la llibertat i fer la immersió -juntament amb Crist- al Jordà, per a ser rentats, no pas pel Precursor, sinò pel mateix Crist.B) Aspecte de GLÒRIA, atorgat solemnement pel BTA. i pel testimoni DIVÍ del PARE i de l'ESPERIT: Aquest és l'autèntic BAPTISME DE JESÚS, molt més important que no pas el baptisme d'aigua administrat per Joan. En aquest sentit la festa del 6 de gener oriental caldria anomenar-la ja no teofaniA ans teofaniAS = les TRES manifestacions : Pare, Fill i l'Esperit ES REVELEN al món en l'ocasió del Baptisme de Jesús. El Pare i l'Esperit Sant es revelen en la relació d'amor que les uneix amb el Fill. Vet aquí el més íntim i pregon en el misteri de Jesús. Per gran que considerem el misteri redemptor de Crist a favor dels homes, la vida d'intimitat del Fill amb el Pare i l'Esperit, n'és de més gran. Jesús no ens serà de debó revelat a menys que assolim entreveure quelcom de la divina intimitat i sentir com el Pare ens diu: aquest és el meu Fill estimat; si no veiem el Colom damunt el cap de Crist, La festa d'Epifania no constituirà autènticament una Teofania -manifestació de Crist- si falla aquesta condició. És indispensable que la nostra pietat assoleixi -en el Fill- el Pare i l'Esperit. Cal que nosaltres -tal com Joan - puguem recordar i donar testimoni que: Jo he vist que baixava l'Esperit. Aquesta fóra la GLÒRIA de la nostra Epifania, car no és pas únicament festa de les aigües: l'antiga tradició grega l'anomena FESTA DE LES LLUMS; no ens aporta tan sols una gràcia de purificació, també una gràcia d'IL·LUMINACIÓ (antiga designació de l'acte del Baptisme) i de llum interior.En aquest sentit, la llum de Crist no era -al Nadal- més que un estel enmig de la nit fosca; l'Epifania mostra el sol en ascens; anira creixent i -després de l'eclipsi de Divendres Sant- esclatarà, encara més esplèndida, la matinada Pasqual; a la Pentecosta assolirà la plenitud del migdia. No parlem només d'una llum divina objetiva, manifestada en la persona de Crist o en la flama pentecostal, ans igualment de la llum INTERIOR. Déu, que havia enviat el Precursor per tal de batejar amb aigua, havia dit: Aquell sobre el qual veuràs que baixa l'Esperit i resta en ell, aquest batejarà en l'Esperit Sant. El baptisme d'aigua és només un aspecte del baptisme total: A menys de tornar a nèixer de l'aigua i l'Esperit no s'entra al Regne de Déu. El Baptisme en l'Esperit ÉS SUPERIOR al baptisme d'aigua. Constitueix un do objectiu i, un altre d'experiencia interior pentecostal. Epifania - Pascua - Pentecosta són d'altres tantes etapes d'un itinerari de conversió.
