Europa

Geogràficament, Europa és un petit apèndix de la massa euroasiàtica, però històricament ha tingut un protagonisme crucial en la historia de la humanitat. Les arrels greco-cristianes van desenvolupar-se en un sistema polític, econòmic i cultural que va acabar colonitzant gran part del món. Als darrers dos segles, s’hi va forjar un sistema econòmic i polític (les democràcies liberals i més concretament els Estats del Benestar) que ha aportat prosperitat econòmica, democràcia política i justícia social a grans proporcions de població del continent des de 1945. En conjunt, Europa ha tingut influència – per a bé i per a mal-- en  gran part de la humanitat.Aquests dies celebrem els 60 anys de la Unió Europea, en una situació marcada per la crisi de l’euro i les polítiques d’austeritat; per la lenta integració política, econòmica i cultural dels països de l’antic bloc socialista; per les diferències entre el nord i el sud; per la sortida del Regne Unit de la Unió; per l’envelliment general de la població; pel repte d’acollir i integrar immigrants extra-comunitaris; i per la demagògia dels populistes.
Però és també una unió d’Estats que combina creativament diversos nivells administratius (des del local al continental); que ha promogut la democràcia i els drets humans (civils i socials); que ha evitat guerres als darrers 70 anys; i que ha despertat una benefactora consciència continental en les joves generacions.
Potser, més enllà d’avaluar costos i beneficis, és el moment de recuperar el millor d’Europa perquè ens orienti i motivi cada dia. El moment de somniar Europa, com va fer el papa Francesc al discurs d’acceptació del premi Carlemany a Roma, el 6 de maig de 2016.
“Somnio una Europa jove, capaç de ser encara mare, una mare que tingui vida perquè respecta la vida i ofereix esperança de vida.
Somnio una Europa que es fa càrrec del nen, que com un germà socorre el pobre i als que vénen a la recerca d'acollida perquè ja no tenen res i demanen refugi.
Somnio una Europa que escolta i valora els malalts i als ancians, perquè no siguin reduïts a objectes improductius de rebuig.
Somnio una Europa on ser emigrant no sigui un delicte, sinó una invitació a un major compromís amb la dignitat de tot ésser humà.
Somnio una Europa on els joves respirin l'aire net de l'honestedat, estimin la bellesa de la cultura i d'una vida senzilla, no contaminada per les infinites necessitats del consumisme; on casar-se i tenir fills sigui una responsabilitat i una gran alegria, i no un problema a causa de la manca d'un treball prou estable.
Somnio una Europa ... amb polítiques realment eficaces, centrades en els rostres més que en els números, en el naixement de fills més que en l'augment dels béns.
Somnio una Europa que promogui els drets de cadascú, sense oblidar els deures envers tots.
Somnio una Europa de la qual no pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha estat la seva última utopia.”
....................................
 “Quan els meus fills siguin grans, us prego que els interrogueu i turmenteu com jo ho he fet amb vosaltres, si veieu que prefereixen les riqueses a la virtut i a fer que l’ànima esdevingui millor.” (Apologia de Sòcrates)
“Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Crist Jesús.” (Ga 3,28)
................
· Si repasso un dia de la meva vida, quines condicions socials o econòmiques me la faciliten, que provenen de la tradició europea o de la realitat actual de la Unió Europea?
· Què està al meu abast de promoure, en relació amb el somni del papa Francesc?