Quina és la distància de l’estret de Gibraltar?

Aproximadament, 14 km. Aquesta és la mesura que separa dos continents. Ara bé, jo estic convençuda que la distància entre Europa i Àfrica és més gran que la que hi ha entre el Marroc i Espanya. Depèn del punt de partença. M’explico.

Moltes vegades he passejat per la ciutat de Tànger i des del mirador dels canons o des de la casba, en una zona elevada de la ciutat, si no hi ha boirina, es pot veure amb els propis ulls la ciutat de Tarifa, Algecires i Gibraltar. Ho veus perfectament, està allà, a un tir de pedra... I jo, com a europea, penso: i com vols que no desitgin, les persones d’aquesta banda, arribar a l’altra vora...? Seran somnis, potser, més que possibilitats reals de progressar en les seves vides, però torno a dir-me: és que estiren la mà i sembla tocar aquesta terra, potencialment, de noves oportunitats! Definitivament, Europa està molt a prop quan la mires des del Marroc.

Mai he visitat Tarifa, tampoc Algecires. Per tant, no puc descriure la impressió que genera contemplar des d’allà el continent africà. Però intento fer interiorment, culturalment, des de la meva mentalitat occidental, un exercici de visualització i em sembla que veuria la realitat més llunyana... Allà, a l’altra vora, hi ha un altre món, en gran part desconegut i que no em genera atracció, humanament parlant, per muntar-me la vida allà. És per això que dic que la distància és major des de la península al Marroc.

El cap de setmana passat tornaven les notícies sobre l’intent d’arribar a Ceuta, des de Castillejos, la ciutat marroquina més propera, de centenars de joves subsaharians i del país magrebí. Aquesta és una frontera terrestre, no és l’estret de Gibraltar, però significa igualment creuar a “Europa”. El blindatge de les forces de seguretat del Marroc i la vigilància de les espanyoles va impedir que tot arribés a terme.

Preguem per aquesta realitat, per les persones que viuen el fenomen migratori a banda i banda d’aquesta frontera sud, sigui com a protagonistes, sigui com a actors secundaris. Per cada vida humana, pels seus somnis i esperances.